Lo futur pòrtavions francés tal qu'imaginat per sos conceptors © Naval Group

La construcion del futur pòrtavions de l'armada francesa se prepara. Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'anóncia es estada facha al Creusot sul site de Framatome, filiala d'EDF, que participarà a la construcion del bastiment.

Tres rasons pòdon explicar aquela causida :

  1. Las performanças tecnicas dels motors nuclears : endurança, poténcia.
  2. La volontat del govèrn de manténer e de desvolopar las competéncias de la filiala indusriala francesa dins lo domèni.
  3. Enfin aquela tecnica es vista coma un instrument de poténcia : los estats que la mestrejan son pauc nombroses.

Sa construcion se farà a Saint Nazaire als Chantiers de l'Atlantique.

D'un poténcia de 220 MW lo reactor baptesat K-22, que serà desvolopat per TechnicAtome, apartendrà a la categoria dels reactors de pichona e mejana poténcia que pòdon èsser tanben embarcat sus de navires o servir per generar d'electricitat dins de pichona centralas sus tèrra.

En comparason los reactors gròsses coma los EPR an una poténcia de 1 600 MW.

Lo bastiment deuriá far 305 mètres de long, 80 mètres de larg e pesar 75 000 tonas.

Lo Charles de Gaulle de son costat far 261 mètres de long, 61 mètre de larg e pesa 42 000 tonas.


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Internet per satellit : los industrials europèus s'organizan

Satellit OneWeb

Lo diluns 25 de julhet de 2022 Eutelsat confirmèt qu'èra en negociacion per crompar OneWeb.