Lo futur pòrtavions francés tal qu'imaginat per sos conceptors © Naval Group

La construcion del futur pòrtavions de l'armada francesa se prepara. Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

L'anóncia es estada facha al Creusot sul site de Framatome, filiala d'EDF, que participarà a la construcion del bastiment.

Tres rasons pòdon explicar aquela causida :

  1. Las performanças tecnicas dels motors nuclears : endurança, poténcia.
  2. La volontat del govèrn de manténer e de desvolopar las competéncias de la filiala indusriala francesa dins lo domèni.
  3. Enfin aquela tecnica es vista coma un instrument de poténcia : los estats que la mestrejan son pauc nombroses.

Sa construcion se farà a Saint Nazaire als Chantiers de l'Atlantique.

D'un poténcia de 220 MW lo reactor baptesat K-22, que serà desvolopat per TechnicAtome, apartendrà a la categoria dels reactors de pichona e mejana poténcia que pòdon èsser tanben embarcat sus de navires o servir per generar d'electricitat dins de pichona centralas sus tèrra.

En comparason los reactors gròsses coma los EPR an una poténcia de 1 600 MW.

Lo bastiment deuriá far 305 mètres de long, 80 mètres de larg e pesar 75 000 tonas.

Lo Charles de Gaulle de son costat far 261 mètres de long, 61 mètre de larg e pesa 42 000 tonas.


Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Ariane 6 : succès pel primièr lançament

Primièr vòl de l'Ariane 6

Lo 9 de julhet de 2024 la primièra fusada Ariane 6 partiguèt per l'espaci.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.