Lo VSS Imagine en 2021 © Virgin Galactic

Un vaissèl de mai per Virgin Galactic

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Lo VSS Imagine es lo primièr aparelh de tresena generacion de la societat. Lo sigle VSS, significa Virgin SpaceShip.

Lo primièr, lo VSS Enterprise, foguèt d'estruch en cors d'ensag en 2014. Un pilòt trobèt la mòrt.

Lo segond vaissèl de Virgin Galactic, lo VSS Unity, realizèt son primièr vòl en 2016. Es encara en activitat, participa als estudis menats pels engenhaires per melhorar las preformanças de lors aparelhs.

Los VSS son los aparelhs prevists per mandar de toristas en nauta altituda. Los vòls prevists son suborbitals, i pas de misa en orbita.

Praticament lo VSS es al descolatge associats a un vaissèl, dich, maire. Aqueste mena lo VSS en altituda. Un còp pro naut se destaca e, via sa motorizacion pròpria, monta a la verticala fins a 80 quilomètres. Praticament podèm pas, donc, aquí, parlar de viatges dins l'espaci ; aquel es segon la Federacion aeronautica internacionala situat al delà de la linha de Kármán, a 100 quilomètres.

Los primièrs ensages del VSS Imagine son prevists per l'estiu de 2021 dempuèi lo spacepòrt del Nòu Mexic al Estats Units : Spaceport America.

Los primièrs vòls comercials son eles presvists per 2022. De centenats de clients an ja reservats.


Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Pau-Loís Granier per Felip Gardy

Pau-Loís Granier - òbra poetica occitana

Un article de Felip Gardy dins la revista Oc (ivèrn de 2002).

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.