Lo VSS Imagine en 2021 © Virgin Galactic

Un vaissèl de mai per Virgin Galactic

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Lo VSS Imagine es lo primièr aparelh de tresena generacion de la societat. Lo sigle VSS, significa Virgin SpaceShip.

Lo primièr, lo VSS Enterprise, foguèt d'estruch en cors d'ensag en 2014. Un pilòt trobèt la mòrt.

Lo segond vaissèl de Virgin Galactic, lo VSS Unity, realizèt son primièr vòl en 2016. Es encara en activitat, participa als estudis menats pels engenhaires per melhorar las preformanças de lors aparelhs.

Los VSS son los aparelhs prevists per mandar de toristas en nauta altituda. Los vòls prevists son suborbitals, i pas de misa en orbita.

Praticament lo VSS es al descolatge associats a un vaissèl, dich, maire. Aqueste mena lo VSS en altituda. Un còp pro naut se destaca e, via sa motorizacion pròpria, monta a la verticala fins a 80 quilomètres. Praticament podèm pas, donc, aquí, parlar de viatges dins l'espaci ; aquel es segon la Federacion aeronautica internacionala situat al delà de la linha de Kármán, a 100 quilomètres.

Los primièrs ensages del VSS Imagine son prevists per l'estiu de 2021 dempuèi lo spacepòrt del Nòu Mexic al Estats Units : Spaceport America.

Los primièrs vòls comercials son eles presvists per 2022. De centenats de clients an ja reservats.


The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

L'assemblatge del reactor d'ITER debuta

ITER

Lo dimars 28 de julhet de 2020 debutèt a Cadaracha en Provença l'assemblatge del reactor termonuclear experimental dich ITER.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.