Lo lògo d'AstroForge
Lo lògo d'AstroForge en 2023

En 2022 la societat estatsunidenca, AstroForge, levèt de fonzes. L'objectius de sos creators es de minar d'asteroïdes.

Aquel tipe d'iniciativa es pas la primièra. En 2009 foguèt creada la societat Arkyd Astronautics, qu'anava venir Planetary Resources. Peter Diamandis n'èra lo director, Chris Lewicki lo president. En 2013 David Grump creava Deep Space Industries amb lo meteis objectiu : minar d'asteroïdes.

Los actors d'aquelas doas entitas faguèran mèuca, jamai non posquèron pas tornar menar sus Tèrra cap de matèria e dempuèi d'annadas fan pas pus parlar d'elas.

AstroForge, novèla venguda pensa de se poder vengar de las dificultats ligadas a aquel tipe d'industria. La societat es estada creada en genièr de 2022 per Matt Gialich e Jose Acain. Es basada en California e posquèt levar al mes de mai de 2022 13 milion de dollars.

Lo primièr ensage dins l'espaci es previst per 2023. L'objectiu non serà pas de minar un asteroïde dins l'espaci prigond, mas simplament d'esprovar en orbita bassa los aparelhs de rafinatge sus un escapolon de matèria menat dempuèi la Tèrra. Aqueste escapolon contendrà de platin. Se l'aparelh fonciona ben aquel platin serà isolat del demai de matèria.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Onzen vòl del Starship

Los motors Raptor del Super Heavy en accion

Se debanèt lo 14 d'octobre de 2025 lo onzen vòl del Starship de Space X.