Lo programa SCAF que prevei de definir e de fabricar un sistèma aerian de combat entre diferents païses de l'Union Europèa, França, Alemanha e Espanha, se tòrna definir.

Lo futur avion (NGF per New Generation Fighter) previst pel programa SCAF deviá remplaçar lo Rafale francés e l'Eurofighter, fruch, aqueste, de la collaboracion entre Alemanha, Espanha, Granda Bretanha e Itàlia. Lo projècte SCAF deviá marcar una rompedura amb las vièlhas praticas ont Alemands e Franceses trabalhavan deseparadament.

Los tres Estats que pòrtan lo projècte SCAF, France, Espanha e Alemanha, an anonciat a la fin de 2025 que l'estapa seguenta èra postponada. Aquesta decision es deguda a de diferents entre los constructors, Dassault en França, e Airbus Defence and Space que sos sites son majoritariament implantats en Alemanha, per la fabricacion del NGF .

Lo projècte, ça que la, se limita pas a l'avion (NGF). Compren tanben la fabricacion de drònes e l'environament numeric associat. Los acòrds prevists prevesián de fisar a Dassault lo desvolopament de l'avion e a Airbus Defence and Space lo desvolopament del demai.

L'element principal del projècte, l'avion escapava donc a l'industria alemanda que posedís una expertisa dins lo domèni de la construccion d'avions. Expertisa que vòl servar.

Cadun dels dos industials, Dassault e Airbus Defence and Space, considèra que pòt independentament e solet menar a bon tèrme lo trabalh, al còp de concepcion e de fabricacion del NGF.

Una de las solucions consideradas dins l'encastre d'un projècte comun, es de daissar las doas entrepresas desvolopar caduna un avion. Los drònes e las interfàcias numericas demorarián comunas mas i auriá dos tipes d'avions.

Los Alemands per aquò far podrián tornarmai trabalhar amb los Britanics e los Italians.


Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Cinquen ensag del Starship

Cinquen ensag del Starship 13 octobre de 2024

Se debanèt lo dimenge 13 d'octobre de 2024 lo cinquen ensag del Starship de SpaceX.

Justin Bessou o cossí escriure la lenga nòstra (1903)

Civada coiola dins un camp de froment

Un tèxt de Justin Besson, testimoniatge preciós per saupre çò que cal pas far a l'escrich.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.