Lo programa SCAF que prevei de definir e de fabricar un sistèma aerian de combat entre diferents païses de l'Union Europèa, França, Alemanha e Espanha, se tòrna definir.

Lo futur avion (NGF per New Generation Fighter) previst pel programa SCAF deviá remplaçar lo Rafale francés e l'Eurofighter, fruch, aqueste, de la collaboracion entre Alemanha, Espanha, Granda Bretanha e Itàlia. Lo projècte SCAF deviá marcar una rompedura amb las vièlhas praticas ont Alemands e Franceses trabalhavan deseparadament.

Los tres Estats que pòrtan lo projècte SCAF, France, Espanha e Alemanha, an anonciat a la fin de 2025 que l'estapa seguenta èra postponada. Aquesta decision es deguda a de diferents entre los constructors, Dassault en França, e Airbus Defence and Space que sos sites son majoritariament implantats en Alemanha, per la fabricacion del NGF .

Lo projècte, ça que la, se limita pas a l'avion (NGF). Compren tanben la fabricacion de drònes e l'environament numeric associat. Los acòrds prevists prevesián de fisar a Dassault lo desvolopament de l'avion e a Airbus Defence and Space lo desvolopament del demai.

L'element principal del projècte, l'avion escapava donc a l'industria alemanda que posedís una expertisa dins lo domèni de la construccion d'avions. Expertisa que vòl servar.

Cadun dels dos industials, Dassault e Airbus Defence and Space, considèra que pòt independentament e solet menar a bon tèrme lo trabalh, al còp de concepcion e de fabricacion del NGF.

Una de las solucions consideradas dins l'encastre d'un projècte comun, es de daissar las doas entrepresas desvolopar caduna un avion. Los drònes e las interfàcias numericas demorarián comunas mas i auriá dos tipes d'avions.

Los Alemands per aquò far podrián tornarmai trabalhar amb los Britanics e los Italians.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.