Lo programa SCAF que prevei de definir e de fabricar un sistèma aerian de combat entre diferents païses de l'Union Europèa, França, Alemanha e Espanha, se tòrna definir.

Lo futur avion (NGF per New Generation Fighter) previst pel programa SCAF deviá remplaçar lo Rafale francés e l'Eurofighter, fruch, aqueste, de la collaboracion entre Alemanha, Espanha, Granda Bretanha e Itàlia. Lo projècte SCAF deviá marcar una rompedura amb las vièlhas praticas ont Alemands e Franceses trabalhavan deseparadament.

Los tres Estats que pòrtan lo projècte SCAF, France, Espanha e Alemanha, an anonciat a la fin de 2025 que l'estapa seguenta èra postponada. Aquesta decision es deguda a de diferents entre los constructors, Dassault en França, e Airbus Defence and Space que sos sites son majoritariament implantats en Alemanha, per la fabricacion del NGF .

Lo projècte, ça que la, se limita pas a l'avion (NGF). Compren tanben la fabricacion de drònes e l'environament numeric associat. Los acòrds prevists prevesián de fisar a Dassault lo desvolopament de l'avion e a Airbus Defence and Space lo desvolopament del demai.

L'element principal del projècte, l'avion escapava donc a l'industria alemanda que posedís una expertisa dins lo domèni de la construccion d'avions. Expertisa que vòl servar.

Cadun dels dos industials, Dassault e Airbus Defence and Space, considèra que pòt independentament e solet menar a bon tèrme lo trabalh, al còp de concepcion e de fabricacion del NGF.

Una de las solucions consideradas dins l'encastre d'un projècte comun, es de daissar las doas entrepresas desvolopar caduna un avion. Los drònes e las interfàcias numericas demorarián comunas mas i auriá dos tipes d'avions.

Los Alemands per aquò far podrián tornarmai trabalhar amb los Britanics e los Italians.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Musica : Lo jai

Lo Jai - Musica Lemosina

En 1982 sortissiá lo disc de musicas tradicionalas del Lemosin del grop Lo Jai

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.