ondas-gravitacionalas11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]

Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.

Es via de lasers sincronizats que las mesuras son estadas efectuadas. Lors desincronizacions son las traças de modificacions localas de l'espaci-temps, aicí del passatge d'ondas gravitacionalas.

Son aquelas desincronizacions que son estadas mesuradas lo 14 de septembre de 2015 entre doas installacions bessonas : la de Loïsiana e la de l'Estat de Washington a 3 000 quilomètres de distància. Après un trabalh de verificacion menimós la conclusion es tombada : avián ben aquel jorn registrat lo passatge d'ondas gravitacionalas. Demai sabon quala es l'origina d'aquelas ondas : la fusion de dos traucs negres.

Los experiments que son a se montar, basats sus las tecnologias emplegadas per detectar aquelas ondas, van permetre de dubrir de camps novèls en fisica fondamentala, mai que mai en astrofisica experimentala. Los fisicians van poder mesurar de paramètres entrò aquí inaccessibles, e aital obténer d'informacions novèlas sus l'estructura de l'univèrs. Es coma se venián d'aver non pas sonque de melhoras lunetas mas d'uèlhs novèls. Mai que la lutz, per agachar çò que se passa endacòm a de milliard d'annadas-lutz, an ara las ondas gravitacionalas que son la traça d'eveniments gigants, coma la fusion observada en septembre de 2015 de dos traucs negres.

Ligams : [LIGO] - [Virgo] - [Physical Review Letters]


Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Conte : Lo pol e la poma d'aur

Un conte collectat en Roergue per las equipas d'Al Canton, dich per Gilbert Lafage.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Acòrdi de partenariat entre Mistral AI e Airbus

Logo de Mistral AI en 2026

Un acòrdi de partenariat es estat signat lo 28 de mai de 2026 a París entre Mistral AI e Airbus.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Dassault Aviation e OHB s'assòcian per desvolopar un mejan de transpòrt espacial europèu

Lo Vortex-S tal qu'imaginat

Dassault Aviation e OHB an anonciat lo diluns 11 de mai de 2026 que s'associavan per prepausar a l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) un avion espacial polivalent Vortex-S, capable de transportar de merças cap a d'estacions espacialas e d'efectuar de missions autonòmas en orbita.