ondas-gravitacionalas11/02/16 - I son ben ! Un sègle après lor predicion d'ondas gravitacionalas son estadas detectadas. Los detalhs d'aquela descobèrta fondamentala venon d'èsser publicats dins la Physical Review Letters del 11 de febrièr de 2016 [aquí]

Son los fisicians que trabalhan amb los instruments LIGO (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory al Estats Units) e Virgo (interferomètre basat a Pisa en Euròpa) qu'an facha aquela descobèrta.

Es via de lasers sincronizats que las mesuras son estadas efectuadas. Lors desincronizacions son las traças de modificacions localas de l'espaci-temps, aicí del passatge d'ondas gravitacionalas.

Son aquelas desincronizacions que son estadas mesuradas lo 14 de septembre de 2015 entre doas installacions bessonas : la de Loïsiana e la de l'Estat de Washington a 3 000 quilomètres de distància. Après un trabalh de verificacion menimós la conclusion es tombada : avián ben aquel jorn registrat lo passatge d'ondas gravitacionalas. Demai sabon quala es l'origina d'aquelas ondas : la fusion de dos traucs negres.

Los experiments que son a se montar, basats sus las tecnologias emplegadas per detectar aquelas ondas, van permetre de dubrir de camps novèls en fisica fondamentala, mai que mai en astrofisica experimentala. Los fisicians van poder mesurar de paramètres entrò aquí inaccessibles, e aital obténer d'informacions novèlas sus l'estructura de l'univèrs. Es coma se venián d'aver non pas sonque de melhoras lunetas mas d'uèlhs novèls. Mai que la lutz, per agachar çò que se passa endacòm a de milliard d'annadas-lutz, an ara las ondas gravitacionalas que son la traça d'eveniments gigants, coma la fusion observada en septembre de 2015 de dos traucs negres.

Ligams : [LIGO] - [Virgo] - [Physical Review Letters]


Intelligéncia artificiala e reglamentacion a l'escala de l'Union

Artificial Intelligence Europe 2021

D'algoritmes d'intelligéncia artificiala son dempuèi qualques ans d'en pertot en accion e lor usatge es pas reglamentat.

Espaci : partença de la mission lunara privada IM-1

IM-1

Partiguèt lo dijòus 15 de febrièr de 2024 en direccion de la Luna l'astronau de la societat Intuitive Machines. Deu menar sul sòl lunar de material scientific. Nom de la mission : IM-1.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lenga occitana, beluga de l'espèr

Belugas

Un tèxt del jornal La Beluga (Tarn e Garona), agost de 2008.

Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Airbus desvela Maveric

Meveric

A l'escasença del salon de Singapor que se debanèt del 11 al 16 de febrièr de 2020, lo constructor Airbus desvelèt Maveric.