questionJosiana Ubaud propausa sul sieu site internet lo document Mai ont a passat la nòstra lenga ? Dreça aquí un inventari del massacre cultural menat pels actors de l'accion culturala en Occitània. Massacre que se complís en tota innocéncia, la boca en còr, e degun per se plànher. La desoccitanizacion es a s'acabar e Josiana Ubaud justament s'indigna.

Aquí la presentacion que fa de son trabalh :

« Entameni aicí un dorsier sus leis escòrnas fachas a la lenga, « en tota bòna consciéncia », per nòstrei responsables politics, associatius, scientifics, cercaires de tota mena, neuroticament franco-francés. E mai quand parlan de causas d’encò nòstre (arts decorativas, fauna, flòra, geologia, toponims, forçadament nommats en occitan), capitan de censurar impietadosament l’occitan ò de lo folclorizar despietadosament. De tot segur, i a de gran a mòure ò de grame a triar... o sabèm ailàs totei. Lo pretèxte que « lei lengas regionalas amenaçan lo francés » es evidentament una escòrna brandida per justificar l’estofament, d’autant mai que se laissan colonizar desvergonhosament per l’anglés. « Les élites vassalisées » que ne parla Claudi Hagège. Vassalizadas, esquinaplegadas, trionfalament desculturadas, impausant sa marcha vèrs un avenidor radiós sens istòria, sens passat, sens referéncia, sens umanitats au sens culturau. Lo desèrt... de la barbariá. »

[Legir lo document]


Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria