Los actes del XIen congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans que se debanavan a Lhèida en 2014 son disponibles.

Lo tèma del congrès èra : Occitània en Catalonha : de tempses novèls, de novèlas perspectivas. Los tèxtes son editats per Aitor Carrera e Isabel Grifoll.

Tornam publicar çai jos l'introduccion de Ester Franquesa i Bonet e Rosa Pujol :

« La lenga occitana, dins son expression aranesa, e la cultura occitana fan partida del patrimòni de Catalonha. L'Estatut d'Autonomia de 1979 marquèt un virada del moment qu'establiguèt que lo parlar aranés fariá l'objècte d'ensenhament e mai d'un respècte e d'una proteccion especialas. Dempuèi, l'occitan a agut de mai en mai de proteccion legala, al ponch d'aténher lo nivèl pus naut per çò qu'es de son estatut juridic. La lenga es oficiala en Catalonha dempuèi que l'Estatut de 2006 foguèt promulgat. Aquela disposicion legala, e mai la Lei de 2010 de l'occitan, aranés en Aran, constituiguèron un pas de gigant per la lenga sòrre e vesina de la lenga catalana. Ven als poders publics catalans de ne butar la coneissença e mai l'usatge, de desvolopar la lenga e de velhar al respècte de son unitat lingüistica.

« L'Universitat de Lhèida mena una activitat academica, al nivèl de la formacion e de la recèrca, sus la lenga e la literatura occitanas pel biais de la Cadièra d'Estudis Occitans. Es aquí que lo sol diplòma en Catalonha en estudis catalans e occitans es prepausat. Es la Cadièra d'Estudis Occitans qu'assumiguèt l'organizacion de l'XIen Congrès de l'Associacion Internacionala d'Estudis Occitans, que se tenguèt a Lhèida en 2014. Alara, foguèt pel primièr còp qu'aquel congrès scientific aguèt luòc dins un país ont l'occitan es lenga oficiala e mai la lenga pròpria a una partida de son territòri, la Val d'Aran.

« Cresèm ben que la collaboracion entre la Direccion Generala de la Politica Lingüistica, la Deputacion de Lhèida e la Cadièra d'Estudis Occitans a contribuit a la reüssida de l'XIen Congrès de l'AIEO tant al nivèl de la participacion coma en çò que concernís la promocion de la lenga e de la cultura occitanas. Aquela collaboracion se perseguís ara per l'edicion dels actes del congrès al format papièr (coma dins los congrèsses precedents) e mai al format numeric, çò que deurà permetre una difusion larga dels actes dins la mesura que los met a posita de tot lo mond de manièra facila e agila.

« Aquestes actes recampan de trabalhs scientifics que meton en evidéncia l'interès que la lenga e la literatura occitanas suscitan dins d'universitats pertot dins lo mond. Quitament s'aquela lenga e aquela literatura an agut de patir de dificultats al cors dels sègles, son a la basa de la cultura europèa e universala mercés a de periòdes d'esplendor (tals coma aquel de la lirica trobadoresca) e encara a de concèptes coma lo paratge o l'amor cortés, d'anticambras de la Renaissença.

« Avèm la certitud que la publicacion d'aquestes actes es una contribucion importanta als estudis que pòrtan sus la lenga occitana e sul patrimòni cultural de Catalonha. »

Ester Franquesa i Bonet (Directritz Generala de la Politica Lingüistica)
Rosa Pujol (Vicepresidenta de l'Institut d'Estudis Ilerdencs)

[legir los actes]


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Lo sens dels mots : unic/unenc e uman/omenenc

unic

Un comentari de Pèire Pessamessa sus l'emplec dels mots unic/unenc e uman/omenenc.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Sèrgi Viaule : critica de 'Bonjour tristesse'

Françoise Sagan

Dins lo numèro 144 de la revista Infòc de decembre de 1995, pareissiá la critica de Sèrgi Viaule del libre de Françoise Sagan paregut en 1954.