L'IEO 34 comunica sus las manifestacions ligadas a la lenga e a la cultura occitana organizadas del divendres 13 al dijòus 19 de març de 2020 dins lor parçan.

Dissabte 14 de març, a partir de 14h30, estagi de danças gasconas amb Danièla Patoiseau e los Dançaires dau Clapàs, propausat per lo cercle occitan dau Clapàs. Ostal Jaume d’Aragon, 117 carrièra dels Estats Generals, Montpelhièr (34).

Dimenge 15 de març a 16h45, espectacle #Cocut Too, quand lo Cocut fa omenatge a las Femnas. Cançons, video Diga Jacon / Dis-moi Jacou, exposicion sus los instruments de musica ancians, piano. Sala de La Passerelle, avenguda de l’Occitania, Jacon, (Jacou) (34).

Demai tornan rapelar que lo 16 de març de 1244 morissián 220 catars sul lenhièr de Montsegur... A l’endrech que siaguèron cremats se pòt legir sus una pèira quilhada : « Als catars, als martirs del pur amor crestian. »

« La beutat se n’anèt amb la blanca colomba en guidant las armas puras cap al cèl. E subre ton prat cremat non i a que cendre e posca. » (Griselda Lozano).


Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Andreu Nin : La revolucion d'octòbre e la question nacionala

Detalh d'una medalha datant del temps de l'URSS

En 1935 sortissiá lo libre Els moviments d'emancipació nacional d'Andreu Nin (1892-1937). Aquí çai-jos una seleccion de son tèxt.