minaires
Minaires tarneses

Lo dissabte 14 de març a 14h lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, propausarà una visita a doas voses del musèu de Canhac : en francés, amb un guida del musèu, e en occitan, amb un ancian minaire.

L'ocasion de se remembrar çò qu'èra la vida dels minaires tarneses que sovent coneissián la lenga occitana e la parlavan entre eles, que siague dins la mina o dins la vida de cada jorn.

Lo Musèu-Mina de Canhac a per vocacion de nos torna far descobrir l'istòria dels òmes e dels mestièrs restacats a aquela activitat industriala ara desapareguda en albigés.

Son tanben presentadas las maquinas qu'emplegava los trabalhadors.

Un tren de vapor davalava lo carbon cap a l’usina de Pelissièr sus la comuna d’Albi, ont èra lavat, triat e vendut. Los carretièrs e un pauc pus tard los camionaires lo venián pesar sus una gròssa bascula. Cal dire tanben qu’una part importanta de la produccion partissiá d’Albi pel camin de fèrre.

La visita del 14 de març serà seguida d’una discutida al l’entorn de l’occitan dins la mina, animada per Jòrdi Raffanel e Sèrgi Bayrac.

Aquela animacion dubèrta a totes se farà dins una sala del Musèu-Mina tre 16h.


Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.