minaires
Minaires tarneses

Lo dissabte 14 de març a 14h lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, propausarà una visita a doas voses del musèu de Canhac : en francés, amb un guida del musèu, e en occitan, amb un ancian minaire.

L'ocasion de se remembrar çò qu'èra la vida dels minaires tarneses que sovent coneissián la lenga occitana e la parlavan entre eles, que siague dins la mina o dins la vida de cada jorn.

Lo Musèu-Mina de Canhac a per vocacion de nos torna far descobrir l'istòria dels òmes e dels mestièrs restacats a aquela activitat industriala ara desapareguda en albigés.

Son tanben presentadas las maquinas qu'emplegava los trabalhadors.

Un tren de vapor davalava lo carbon cap a l’usina de Pelissièr sus la comuna d’Albi, ont èra lavat, triat e vendut. Los carretièrs e un pauc pus tard los camionaires lo venián pesar sus una gròssa bascula. Cal dire tanben qu’una part importanta de la produccion partissiá d’Albi pel camin de fèrre.

La visita del 14 de març serà seguida d’una discutida al l’entorn de l’occitan dins la mina, animada per Jòrdi Raffanel e Sèrgi Bayrac.

Aquela animacion dubèrta a totes se farà dins una sala del Musèu-Mina tre 16h.


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.