minaires
Minaires tarneses

Lo dissabte 14 de març a 14h lo CCOA, Centre Cultural Occitan d'Albigés, propausarà una visita a doas voses del musèu de Canhac : en francés, amb un guida del musèu, e en occitan, amb un ancian minaire.

L'ocasion de se remembrar çò qu'èra la vida dels minaires tarneses que sovent coneissián la lenga occitana e la parlavan entre eles, que siague dins la mina o dins la vida de cada jorn.

Lo Musèu-Mina de Canhac a per vocacion de nos torna far descobrir l'istòria dels òmes e dels mestièrs restacats a aquela activitat industriala ara desapareguda en albigés.

Son tanben presentadas las maquinas qu'emplegava los trabalhadors.

Un tren de vapor davalava lo carbon cap a l’usina de Pelissièr sus la comuna d’Albi, ont èra lavat, triat e vendut. Los carretièrs e un pauc pus tard los camionaires lo venián pesar sus una gròssa bascula. Cal dire tanben qu’una part importanta de la produccion partissiá d’Albi pel camin de fèrre.

La visita del 14 de març serà seguida d’una discutida al l’entorn de l’occitan dins la mina, animada per Jòrdi Raffanel e Sèrgi Bayrac.

Aquela animacion dubèrta a totes se farà dins una sala del Musèu-Mina tre 16h.


Séverine Bonnin, cantaira

Séverine Bonnin, cantaira, Fuòc en Gàbia

Dins son edicion del mes de novembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse presentava la cantaira Séverine Bonnin.

Viure 1965 : Revolucion Occitana

La revista Viure fondada en 1964 foguèt pendent un desenat d'ans lo luòc d'expression privilegiat per la critica, las analisas, l'expression d'una pensada occitana liura.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Musica : Aqueles

Aqueles

Al mes de març de 2020 lo jornal Roergàs Centre Presse presentava lo grop Aqueles.

Sèrgi Viaule : critica del Libre 'Lo Mandarin'

Lo Mandarin

Al mes d'agost de 2020 sortiguèt en occitan traduch per Joaquim Blasco lo libre de José Maria Eça de Queiroz Lo Mandarin.