Sus l'istòria de l'ensenhament de l'occitan a l'Universitat de Tolosa.

La romanistica qu’es a l’encòp un movement de cercaires e l'ensems dels estudis consagrats a las lengas romanicas en diacronia e en sincronia, foguèt lo vector dels estudis occitans a l'universitat de Tolosa. Es dins l’encastre d’aquela disciplina que s’es establit e desvolopat l’ensenhament de çò que sonam al jorn de uèi l’occitan a l’universitat de Tolosa.

L’influéncia dels creators modèrnes de la romanistica, lo Provençal Maria-Just Raynouard (1761-1836), l’Alemand Friedrich Diez (1794-1896), l’Albigés Enric-Pascal de Rochegude (1741-1834), se fa sentir a Tolosa dins lo corrent del sègle XIX : lo mètge erudit e bibliofil Joan-Baptista Noulet (1802-1890), descobrís la literatura occitana dels sègles XVI, XVII e XVIII e edita las òbras de Godolin (1887). Son amic e rival Tibul Desbarreaux-Bernard (1798-1880) salva de nombroses tèxtes de l’oblit. A aqueles noms, se pòt apondre lo de Fèlix Gatien-Arnould (1800-1886), primièr editor del manuscrich medieval de las Leys d’amors (1841-1843), cònsol de Tolosa en 1848 e 1870.

En França, l’estudi de las lengas romanicas a l’universitat s’organiza fòrça lentament, tot primièr a l’entorn de dos pòls màgers : a Montpelhièr amb la Société pour l'études des langues romanes, fondada en 1869, e amb la Revue des langues romanes, e a París, a l’entorn de la revista Romania creada en 1872 pels romanistas Gaston Paris (1839-1903) e Paul Meyer (1840-1917). [...]

Per ne saupre mai cal anar sul site del Miralh [ligam]


Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Lo mistèri de la Montanha Negra'

Lo mistèri de la Montanha Negra

En novembre de 2012 sul webzine Jornalet Sèrgi Viaule presentava lo libre de Cristina Clairmont Lo mistèri de la Montanha Negra.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).

Musica : Festenal Déodat de Séverac

Déodat de Severac, 1892

Dins son edicion del mes de decembre de 2024, lo jornal de la comuna de Tolosa, À Toulouse, donava la paraula a Jean-Jacques Cubaynes director del festenal de musica Déodat de Séverac.