Dissabte 7 d’octobre de 2017 a 14h15, Cèus (92), sala del primièr, cinèma Le Trianon, 3bis, carrièra Marguerite Renaudin : conferéncia subre la La Coupo (150en anniversari), pel majoral Miquèu Benedetto.

La conferéncia es organizada amb los Miegjornals de Cèus e la Velhada d’Auvernha.

Dissabte 18 de novembre de 2017 a 14h30, Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux, 75014 Paris, M° Denfert ou Gaîté : amassada generala (rapòrt moral e rendut compte financièr, conselh d’administracion de renovelar).

En segonda partida, Daniel Viargues, lingüista, nos presentarà los parlars marcheses del sud de la Region Centre e parlarà dels sieus darrièrs estudis toponics que fa amb Ives Lavalada.

Dissabte 16 de decembre de 2017 a 14h30, Maison des Associations, 22, carrièra Deparcieux 75014 Paris, M° Denfert ou Gaîté : la majorala Peireta Bérengier parlarà de Calendau, pel 150en anniversari d'aquesta òbra de Mistral.

A la fin de la sesilha, tastarem, coma de costuma, los tretze dessèrts provençals.

amics

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Municipalas de 2026 en França, programa del Partit Occitan

Eleccions Municipalas, França, 2025

Al mes de mai de 2025 lo Partit Occitan presentava son programa per las eleccions municipalas de 2026 en França.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.