familhas-de-lengasCalendreta sul sieu site presenta lo programa Familhas de Lengas de l'Institut Latinitas

Extrach : "Las escòlas occitanas Calandreta existisson dempuèi 30 ans. Pensan l’aprendissatge de l’occitan coma una dobertura sul mond, e an experimentat pro d’ora l’aprendissatge de mantunas lengas.

"La soscadissa alentorn del bilingüisme actiu aboriu per immersion, emai los escambis amb d’escòlas d’autres païsses endralhèron un trabalh sus las lengas.

"Aqueste trabalh, menat per de regents, e seguit per d’universitaris interessats, pròva la capacitat dels escolans de se dobrir a las autras lengas, e de dintrar dins las lengas de sa familha de mercé a sas capacitats bilingüas : dins las escòlas immersivas, los enfants se bastisson una representacion lingüistica qu’es pas tancada dins una sola lenga.

"Desvolopar sas capacitats es l’objectiu del programa Familhas de Lengas menat pel nòstre Institut cotria amb lo centre de formacion APRENE. La tòca de l’activitat de l’Institut Latinitas es de desvolopar una recèrca dins lo domeni dels aprendissatges lingüistics aborius.

"Bèl primièr, la mira es la recèrca e la concepcion dels metòdes d’ensenhament plurilingües de las lengas latinas.

"Las activitats de l’Institut son :

  • l’experimentacion pedagogica, didactica e metodologica ;
  • la creacion et l’edicion de material pedagogic sus tota mena de supòrt ;
  • l’organizacion de las acampadas de trabalh, de rescontres e de collòquis ;
  • la formacion dels ensenhaires e del personal"

Per ne saupre mai [clicar]


Los mots de milhau

En 2015 sortissiá lo libre de Martine e Jacques Astor, Los mots de Millau.

Bilingüisme ! E perqué pas !

Bilingüisme

En 2019, Pèire Escudé èra convidat per l'IEO de Rodés per parlar del bilingüisme.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.