Un article de Claudi Martí dins La Dépêche après la manifestacion de Montpelhièr (octobre de 2015).

S'i cal téner, e ferme ! Après l'Edit de Villiers-Cotterêts (1539) que i denegava tota expression oficiala, la lenga d'òc s'èra refugiada a flor de tèrra per contunhar a dire l'aiga, lo cèl, lo vent, lo trabalh, l'espèr e la dolor.

Clandestins dins lor país pròpri, los mots de la lenga mairala avián tengut, amagats al mitan dels nòstres remembres, emboscats dins lo maquís de las nòstras còrdas vocalas. La lenga d'òc ! Los poders màgers o pichonèls, aurián plan aimat n'acabar amb ela, mas ela contunhava d'existir d'una vida tenaça dins l'intimitat de las familhas, de còps portada al grand jorn per los poètas e los fats. Valgue que valgue, còste que còste, nòstra lenga traversèt lo temps dels reis e dels emperaires.

Vaquí dos sègles que sèm en republica. Libertat, Egalitat, Fraternitat. Es al nom de la libertat, de l'egalitat e de la fraternitat que demandam auèi un service minimum de dignitat reconeguda per la lenga occitana e per las autras lengas de la republica. La dignitat, per una lenga, es la possibilitat d'èsser ensenhada e apresa, la possibilitat de manifestar sa preséncia activa - pel biais de totis los mejans oportuns - a cada endreit e dins totas las circonstàncias de la vida dels òmes. Existís pas de cultura inferiora, existís pas de lenga minora : aquela certituda, la tenèm de la meteissa republica ! La tenèm d'aqueles passaires de lum que foguèron Jean Jaurès e Ernest Ferroul, la tenèm dels nòstres poètas-obrièrs, dels nòstres ensenhaires tals Victor Gelu, Auguste Fourés, Antonin Perbòsc, Frederic Mistral, René Nelli, Joseph Delteil, Ives Roqueta, Jean-Pierre Chabrol... Òc-ben : una lenga es mai qu'un simple catalòg de mots, es un biais d'èsser a l'univèrs, una part irremplaçabla de la cultura de l'umanitat ! E a l'ora d'ara, defendre la lenga d'òc es pas solament defendre un patrimòni essencial, un eretatge legitim : es obrar coma ciutadan responsable dins l'encastre de la republica e, mai enlà, s'afirmar coma ciutadan del monde.

Claudi Martí


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Tolosa : centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci

Espaci

Al mes de julhet de 2023 se dubriguèt a Tolosa un centre d'excelléncia de l'OTAN dedicat a l'espaci.

Teatre : 'Geronimo' d'André Benedetto

Lo Geronimo de Benedetto

En 1974 André Benedetto montava la pèça Geronimo, los redactors de la revista Revolum dels mes de genièr de 1975 ne rendián compte.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.