Lo roman Nhòcas e bachòcas de Pèire Pessamessa, publicat pel primièr còp en 1957 e reeditat dins la colleccion A Tot de l'IEO en 1981, presenta lo quotidian d'un jovent provençal al sortir de la segonda guèrra mondiala.

Lo ritme es viu, sostengut. Se sentís una vertadièra ambicion romanèsca dins l'estil desvolopat aquí per Passamessa. La vida afectiva d'aquel jovent, son rapòrt al trabalh, sas relacions conflictualas amb los sieus parents : tot aquò balha a l'autor lo cadre d'una ficcion simple e plan mestrejada.

Pèire Passamessa se plaçava amb aquel roman dins lo grop plan redusit dels escrivans qu'assajavan alara de renovelar l'escritura occitana. Podèm citar Robèrt Lafont o Ives Roqueta que publiquèt en 1977 Lo trabalh de las mans pichon roman que rapèla Nhòcas e bachòcas.

Nhòcas e bachòcas es lo roman d'una rompedura ; rompedura qu'èra a se fa alara en Occitània entre una societat tradicionala rurala encara parcialament occitanofòna e la societat modèrna, plurilingüa e consmopolita.

Una novèla completa lo volum Automnada.

Extrach d'Automnada : « Un ròdol, l'esperit i bofèsse cotria amb lo mistrau, sènsa lis òmes es un nonren, un gonflitge de sublim jamai despensat, un acorchiment di beutats naturalas. La primiera beutat de la natura es la beutat de la man que cotreja, de la man qu'escriu li fèstas movedissas, de la man qu'alacha l'anhèu e despertola la coa di fedas, la man que copa la lenha e semena lo bòn gran, la man que tira lo carbon e fai d'aram. Se pòt pas imaginar que lo vilatge d'Opedeta existèsse coma aquò, fòra sis amolonaments d'ostaus e que visquèsse tot solet, en ròdol vèuse d'òmes, dintre si boissonadas desèrtas. Son existéncia, sènsa lis òmes rufes e trabalhaires passariá gaire l'an e fariá la cambareleta dins lo gorg ».

Pèire Pessamessa, nascut lo 10 de decembre de 1931 a Marselha, es un escrivan, òme politic, ensagiste e romancier occitan contemporanèu.

Comencèt a escriure dins la revista occitano-catalana Vida Nova e puèi dins la catalana Serra d’Or. Recebèt lo Prèmi Occitània als Jòcs Florals de l’Alguer en 1962. Es tanben critic literari e a realizat divèrsas emissions de ràdio e mai de filmes en occitan. Recebèt lo Prèmi Batista i Roca en 2005.

Foguèt cònsol de Buòus (Provença) durant 28 ans. Es dempuèi fòrça temps membre del CAOC occitan que ne venguèt president lo 30 de novembre de 2002.

Nhòcas e bachòcas seguit d'Automnada - Pèire Pessamessa
Fotografia de cobèrta d'André Hampartzoumian
IEO Edicion - Tots n°63 - 138 paginas - 1981 (reedicion de l'edicion de 1957)


Cronicas de Camparièrs - Quim Candèrs

Cronicas de Camparièrs Ven de sortir en aqueste fin d'estiu de 2020 a las edicions del Grelh Roergàs Cronicas de Camparièrs, lo darrièr libre de Quim Candèrs.

Aqueles racontes, escriches long d’un desenat d’annadas parlan, forra-borra, d’un còp èra, parlan del present. Lo futur lo daissa als prospectivistas, que segon el « s’enganan totjorn, e val mai aital sens cap de dobte ». Lo libre fa 196 paginas.

Lo tust de la lenga - Yanick Martin

lo-tust-de-la-lenga Lo tust de la lenga es un libre de Yanick Martin. Bilingüe occitan/francés sortiguèt a las Edicions MARPOC en 2015. Fa 220 paginas.

Presentacion de libre - Un testimoniatge rar, una experiéncia particulara, destorbanta. Normalament, los escambis entre un pacient e son "psi" relèvan del domèni estrictament privat e son pas per sortir de l'ambient feutrat d'un cabinet d'analisi. E pasmens dins son primièr libre, Yanick Martin pallèva una granda partida del vel.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...