Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule
Detalh de la cobèrt del libre 'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

Sèrgi Viaule dins aquel novèl raconte de viatge, nos mena suls sendarèls del massís del Mont-Blanc. La Virada dicha del Mont-Blanc es segurament la bocla pedèstra mai presada d’Euròpa. Se tracha d’una escorreguda de 170 quilomètres de mejana e nauta montanha a travèrs tres Estats : França, Itàlia e Soïssa. Una virada que compta de passatges a mai de 2 500 mètres d’altitud.

L’autor metèt onze jorns per bocla la bocle e permetre aital l'espelida d'aquel libre.

Sèrgi Viaule escribèt mai d'un racontes de viatge. Ma virada del Mont Blanc es son quetren après Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014), Dins las pesadas d'En Robèrt-Loís Stevenson (2019) e son Jornal d'un jacquet (2021). Son totes estats editats a las Edicion dels Regionalisme.

Sèrgi Viaule afortís d'aver complida aquesta caminada « coma una necessitat d’equilibri psicologic e fisic. Coma lo besonh de respondre favorablament a la crida lancejanta de la montanha » que de longa pòrta en el.

Coma pels títols precedents l'autor mena lo lector dins l'accion amb una escritura al present e a la primièra persona.

Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule

Cobèrta de libre de Sèrgi Viaule, Ma virada del Mont-Blanc, junh de 2024


Lo trabalh de las mans - Ives Roqueta

trabalh-man-ives-roqueta Lo trabalh de las mans d'Ives Roqueta (Atots IEO, 1977).

Extrach p37 : "Castelnòudarri es una vila roja, castilhana e de guingòi que sentís l'auca e la piqueta. Lo cassolet i florís dins las trelhas coma lo manholià mirabilia dins las províncias atlanticas. Aquò s'explica pas, o alara seriá tròp long, e lo legeire, uòi, es un òme pressat. Lo paisatge lo ié cal menar sus la taula, tres fuòlhas d'ensalada lo torn, e que se l'empèsse drech.

Los que fan viure e treslusir l'occitan

los-que-fan-viureLos que fan viure e treslusir l'occitan - Collectiu
Jos la direccion de Carmen Alén Garabato, Claire Torreilles, Marie-Jeanne Verny
Actes del Xen congrès de l'AIEO a Besièrs (12-19 juin 2011)
Lambert Lucas - 16 x 24 cm - 971 paginas
2014 - 60 èuros - ISBN : 978-2-35935-086-9

Lo libre presenta las contribucions presentadas al collòqui de l'AIEO en 2011 sus los que fan viure e treslusir l'occitan.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...