'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule
Detalh de la cobèrt del libre 'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

Sèrgi Viaule dins aquel novèl raconte de viatge, nos mena suls sendarèls del massís del Mont-Blanc. La Virada dicha del Mont-Blanc es segurament la bocla pedèstra mai presada d’Euròpa. Se tracha d’una escorreguda de 170 quilomètres de mejana e nauta montanha a travèrs tres Estats : França, Itàlia e Soïssa. Una virada que compta de passatges a mai de 2 500 mètres d’altitud.

L’autor metèt onze jorns per bocla la bocle e permetre aital l'espelida d'aquel libre.

Sèrgi Viaule escribèt mai d'un racontes de viatge. Ma virada del Mont Blanc es son quetren après Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014), Dins las pesadas d'En Robèrt-Loís Stevenson (2019) e son Jornal d'un jacquet (2021). Son totes estats editats a las Edicion dels Regionalisme.

Sèrgi Viaule afortís d'aver complida aquesta caminada « coma una necessitat d’equilibri psicologic e fisic. Coma lo besonh de respondre favorablament a la crida lancejanta de la montanha » que de longa pòrta en el.

Coma pels títols precedents l'autor mena lo lector dins l'accion amb una escritura al present e a la primièra persona.

Ma virada del Mont-Blanc, Sèrgi Viaule

Cobèrta de libre de Sèrgi Viaule, Ma virada del Mont-Blanc, junh de 2024

 

Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Sul libre 'La il.lusió occitana' d'August Rafanell

la-illusio-occitana Un article de Felip Gardy dins la revista OC numèro 84, estiu de 2007, sul libre d'August Rafanell, La il.lusió occitana. La llengua dels catalans entre Espanya i França. Epilòg de Robert Lafont (Barcelona, Quaderns Crema, Ensag n° 37, 2006, dos volums, 1542 paginas) [ligam editor]

Aquí un obratge coma se'n publica gaire : dos volums, mai de mila cinc cents paginas polidament presentadas, amb tot un fum de documents illustratius en contraponch dau tèxt, una analisi precisa, detalhada, menada tot de lòng amb clartat e rigor, e que pasmens se legís quasi coma un roman, de la primiera a la darriera pagina, que l'autor, o ditz eu clarament, i a pas tant vougut desenvolopar una opinion, quina que siá, qu'expausar, dins tota sa complexitat e son detalh, leis endevenenças d'un moment lòng que toquèt ço que li diguèron sovent de "panoccitanisme".

Laissarem degun - Roland Pécout

pecout-laissarem-degun Laissarem degun de Roland Pécout. Lo libre accompanhat d'un CD es estat publicat per l'Ostau dau país marselhés en 2008.

Lo poèta qu'a decidit d'aver rason... Roland Pécout (1951) tira sa règa dins lo mond deis escriveires occitans. L'òme, barrula-camin, bastís son òbra entre lo viatge e son país de garriga, entre Provença e Lengadòc.