Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.
Sèrgi Viaule dins aquel novèl raconte de viatge, nos mena suls sendarèls del massís del Mont-Blanc. La Virada dicha del Mont-Blanc es segurament la bocla pedèstra mai presada d’Euròpa. Se tracha d’una escorreguda de 170 quilomètres de mejana e nauta montanha a travèrs tres Estats : França, Itàlia e Soïssa. Una virada que compta de passatges a mai de 2 500 mètres d’altitud.
L’autor metèt onze jorns per bocla la bocle e permetre aital l'espelida d'aquel libre.
Sèrgi Viaule escribèt mai d'un racontes de viatge. Ma virada del Mont Blanc es son quetren après Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014), Dins las pesadas d'En Robèrt-Loís Stevenson (2019) e son Jornal d'un jacquet (2021). Son totes estats editats a las Edicion dels Regionalisme.
Sèrgi Viaule afortís d'aver complida aquesta caminada « coma una necessitat d’equilibri psicologic e fisic. Coma lo besonh de respondre favorablament a la crida lancejanta de la montanha » que de longa pòrta en el.
Coma pels títols precedents l'autor mena lo lector dins l'accion amb una escritura al present e a la primièra persona.
Cobèrta de libre de Sèrgi Viaule, Ma virada del Mont-Blanc, junh de 2024
Sul libre de Roland Pecout Portulan I (1978), un article de Max Roqueta dins la revista OC, printemps 1980. Los dos libres son estats reeditat per Vent Terral en 2013 en un volums.
La Canson del país de Élodie de Oliveira (Universitat de París-Sorbona, París IV). Avèm besonh d’una edicion critica per (tornar) legir Joan Bodon ?
Lo balestièr de Miramont sortiguèt en 2006. Es lo darrièr libre
paregut de Robèrt Martí, un roman al còp istoric e fantastic.