Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.
Sèrgi Viaule dins aquel novèl raconte de viatge, nos mena suls sendarèls del massís del Mont-Blanc. La Virada dicha del Mont-Blanc es segurament la bocla pedèstra mai presada d’Euròpa. Se tracha d’una escorreguda de 170 quilomètres de mejana e nauta montanha a travèrs tres Estats : França, Itàlia e Soïssa. Una virada que compta de passatges a mai de 2 500 mètres d’altitud.
L’autor metèt onze jorns per bocla la bocle e permetre aital l'espelida d'aquel libre.
Sèrgi Viaule escribèt mai d'un racontes de viatge. Ma virada del Mont Blanc es son quetren après Barrutlada en Irlanda e en Gallas (2014), Dins las pesadas d'En Robèrt-Loís Stevenson (2019) e son Jornal d'un jacquet (2021). Son totes estats editats a las Edicion dels Regionalisme.
Sèrgi Viaule afortís d'aver complida aquesta caminada « coma una necessitat d’equilibri psicologic e fisic. Coma lo besonh de respondre favorablament a la crida lancejanta de la montanha » que de longa pòrta en el.
Coma pels títols precedents l'autor mena lo lector dins l'accion amb una escritura al present e a la primièra persona.
Cobèrta de libre de Sèrgi Viaule, Ma virada del Mont-Blanc, junh de 2024
La reina deus bandits de
Wee Tian Beng (Institut Occitan de Pau)
La seccion edicion de l'IEO de Tarn publiquèt en 2018 lo libre Còr d'Occitània.
Las edicions IEO Tarn publican lo segon numèro de lor nòva collecion Revira Lenga dedicada
a la traduccion. La novèla La solitud del correire de fons publicada en 1958 es tirada
del recuèlh de novèla eponim de l'autor anglés Alan Sillitoe. La traduccion occitana es de Michel Fréjabise