Sant Manuel lo Bon, martir IEO-Edicion, al cors de l'estiu de 2020, publiquèt dins la colleccion Flor envèrsa jol títol Sant Manuel lo Bon, martir una traduccion occitana del libre de Miguel de Unamuno : San Manuel Bueno, mártir.

Es disponible unicament en version numerica (epub). La traduccion es de Joaquim Blasco.

Miguel de Unamuno es un dels escrivan màger de la literatura en lenga espanhòla. Dins Sant Manuel lo Bon, martir, a travèrs la narracion d'una femna, conta l'istòria d'un prèire aimat e apreciat de totes dins lo vilatge per son sacerdòci exemplar. Prèire que, pr'aquò, perdèt la fe.

Miguel de Unamuno (1864-1936) aparten a la « Generacion de 98 », nom manlevat a l’an 1898 ont Espanha perdèt sa darrièra colonia. Aquela pèrda foguèt un traumatisme grand pel país e mobilizèt d'intellectuals que davant aquel sentiment de descasença ensagèran de tornar vitalizar la vida culturala espanhòla. Miguel de Unamuno n'èra.

Joaquim Blasco, lo traductor de l'òbra, nascut dins lo Besierés, demorèt d’annadas en Espanha d'ont viatjava sovent en Portugal. Puèi, ensenhèt l’espanhòl e lo catalan en Rosselhon. A pas jamai oblidat l’occitan que s’ausissiá encara per carrièra quand èra dròlle. Ara a la retirada, demest d’autras activitats, participa al trabalh de traduccion entreprés dempuèi qualques ans per IEO-Edicion.

Extrach – Ara que l’avesque del diocèsi de Renada, que mon car vilatge de Valverde de Lucerna ne fa partida, s’afana, çò dison, per promòure lo procèssus de la beatificacion del nòstre dòn Manuel, tanben dich Sant Manuel lo Bon, qu’i foguèt rector, vòli daissar consignat aicí, en manièra de confession, e sol Dieu sap, que ieu non, per quina intencion, tot çò que sabi e me remembri d’aquel nòble patriarca qu’emplenèt complètament lo trefons de la vida de mon anma e foguèt mon vertadièr paire espiritual, lo paire de mon esperit, del meu, lo d’Àngela Carballino.

L’autre, mon paire carnal e temporal, lo coneguèri gaireben pas, per çò que moriguèt que ieu èri mainadeta. Sabi qu’èra arribat coma forastièr a nòstre Valverde de Lucerna, que s’i enrasiguèt en se maridant amb ma maire. Aviá portat, quand èra arribat, qualques libres, lo Quichòt, d’òbras del teatre classic, qualques romans, d’istòrias, lo Bertoldo, tot aquò forra-borra, e es dins aqueles libres que devorèri, ieu, de pantaissadas quand èri drolleta. Ma bona maire me contava rarament de faches o de paraulas de mon paire. Los de dòn Manuel, que, ela, coma lo vilatge tot, asorava, que n’èra amorosida – plan castament s’entend –, li avián escafat lo sovenir de los de son marit. Que recomandava a Dieu, fervorosament, cada jorn, quand passava lo rosari.

De nòstre dòn Manuel me’n soveni coma s’èra ièr, quand èri dròlla, amb mos dètz ans, abans que me menèsson al collègi de las sòrres de la vila ont es la catedrala, Renada. El, lo nòstre sant, deviá aver alara quicòm coma trenta sèt ans. Èra bèl, prim, la portadura drecha, arborant lo cap coma nòstre Ròc del Voltor arbora sa crèsta, e dins sos uèlhs i aviá tota la prigondor de nòstre lac. S’emportava los agaches de totes, e amb eles, los còrs, e el, quand nos agachava, semblava que, traversant la carn coma una vitra, nos agachava lo còr. Totes l’aimàvem, mai que mai los dròlles. Quinas causas nos disiá ! Èran de causas, pas de mots. Lo vilatge començava de solfinar sa santetat  ; se sentissiá plen e embriagat de son odor.


Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal - Michèle Teysseyre

joan Fin de 2019 es paregut lo libre Ieu, Joan Pigassa, obrièr del canal. Editat per l'IEO de l'Aude presenta la traduccion occitana del roman istoric de Michèle Teysseyre paregut en 2017 a Las Editions du Cabardes Moi, Jean Pigasse, ouvrier du canal.

Lo libre conta l'istòria de Joan. Coma son paire, son mestièr seriá boscatièr. Mas una aventura extraordinària anava capvirar lo país : lo cavament del Canal Reial de Lengadòc, rebatejat mai tard Canal del Miègjorn.

Sul libre 'Halte à la mort des langues'

halte-a-la-mort-des-langues-hagegeSul libre Halte à la mort des langues de Claude Hagège, un article de Cristian Rapin dins la revista Lo Lugarn numèro 82, prima de 2003.

Coma aquò comença de se saber, i a, cada annada, una batelada de lengas que s’escantisson e amb elas, naturalament, de comunitats, de culturas, de pòbles. Es d’aquel dramatic fenomèn que Claude Hagège parla dins Halte à la mort des langues.

Contes dels Balssàs - Joan Bodon

contes-dels-balssas Los Contes dels Balssàs es lo segond libre de Joan Bodon. Es estat editat pel primièr còp en 1953. IEO Edicion lo reeditèt en 2015.

L'autor inspirat per sa maire, Albanie Balssa, e pels contes tradicionals de Viaur nos balha aicí un recuèlh amb per tèma los Balssàs, reals o imaginaris.