lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

"Jornal d'una escorreguda en Orient, Lo Libre Escafat tròba naturalament son encastre dins la cadena dels racontes grands de cèrca de se dins lo contacte d'alteritats a l'encòp atrasentas e fugidissas. Se pensarà, de segur, a Pécout de la man de las letras d'òc, e al Nicolas Bouvier de man de las escrituras francesas, al sens pus larg. Mas se i pòt aver quicòm de Portulan o del Poisson-Scorpion dins aquel diari marcat de fons a cima per la dolor e la beutat del mond, s'i trobarà primièr, e mai que mai, lo moment qu'una òbra se nosa e se despassa, fins a aquel abotiment que representan los dos libres que i fan resson, publicats un pauc abans, en 2007, mas que lo Viatge n'es lo primièr moment, e coma la raiç, movedissa e centrala : A l'Esperduda dau Silenci e, mai encara, Trèns per d'Aubres Mòrts."

Extrach p37 : "Me siáu installat dins l'occitan coma s'intra docetament dins lo jorn clar, coma se desvelham e s'ensolelham a la sosta deis oras de passar sens aver de se mesurar au temps. Me siáu enstallat dins una lenga autra, aquí, per fin de m'apoderar, lo temps de la traversada, l'espaci larg d'una paraula que degun me vendriá contestar. Tot dire sens un uelh per me susvelhar. Ai agut pron paciéncia per faire mieuna aquela espandida, per ma chalar de la paraula, i trobar lo fiu que s'i debanan lei fusèus de la consciéncia, per me cercar e m'i veire au mirau. Bastava d'anar veire de l'autre costat de la frasa per tornar, poderós, lo signe, lo sens e la clau ai mans e poder dire tan fier çò comprés, tot çò escondut. Es ieu que l'ai trobada la clau de la paraula. Tot aquò cargat sus meis espatlas, Atlàs se figurant de portar lo mond dei libres, siáu anat d'aise vers la lenga, totei lei lengas e sei mistèris carnaus, sei mots e sei sons, seis originas e seis istòrias, seis òmes. La mar traversada cada an per lei vacanças me menava au nos dei maires, au crosament infernau que i laissavi un pauc de ieu a cada tralh dau batèu. Lo viatge es tanben travarsada dau desir."


Les fraisses èran tombats

los-fraisses-eran-tombats Les fraisses èran tombats de Fèliç Daval, prefaci de Pèire Boissièra (L'ostal del libre, 248 paginas, 15 èuros).

Presentacion de l'editor – Un roman que parla d’auèi, e non pas de la vida paisana d’un còp èra : lo personatge màger, Daniela, plaçada dins un cafè tre sa sortida de l’escòla e qu’arriba emprenhada sens que se coneguèsse lo paire, aquò’s una realitat de l’Auvèrnhe d’auèi.

Hervé Terral - L'Occitanie en 48 mots

L'Occitanie en 48 mots L’Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral. Illustracion de cobèrta de Michel Iturria (IEO Edicion, 2014, 220 paginas, 14 èuros).

Hervé Terral es sociològ de l'educacion a l'universitat de Tolosa e autor de mantun libre sus la cultura occitana.

Aicí propausa de far melhor coneisse al lector contemporanèu la civilizacion occitana. Civilizacion d'ièr, de uèi. Per aquò aprofecha dels mots : 48. De los descriure, de los presentar, de los explicar, l'amena a definir los luòcs, los òmes, las valors que fan Occitània.

Lo Tresaur dels Albigeses - Maurici Magre

mars Las Edicions dels Regionalismes venon de reeditar (estiu de 2018) lo libre de Maurici Magre Lo tresaur dels Albigeses en occitan.

La traduccion es de Miquèla Cabayé-Ramòs. Lo libre fa 170 paginas.