lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

"Jornal d'una escorreguda en Orient, Lo Libre Escafat tròba naturalament son encastre dins la cadena dels racontes grands de cèrca de se dins lo contacte d'alteritats a l'encòp atrasentas e fugidissas. Se pensarà, de segur, a Pécout de la man de las letras d'òc, e al Nicolas Bouvier de man de las escrituras francesas, al sens pus larg. Mas se i pòt aver quicòm de Portulan o del Poisson-Scorpion dins aquel diari marcat de fons a cima per la dolor e la beutat del mond, s'i trobarà primièr, e mai que mai, lo moment qu'una òbra se nosa e se despassa, fins a aquel abotiment que representan los dos libres que i fan resson, publicats un pauc abans, en 2007, mas que lo Viatge n'es lo primièr moment, e coma la raiç, movedissa e centrala : A l'Esperduda dau Silenci e, mai encara, Trèns per d'Aubres Mòrts."

Extrach p37 : "Me siáu installat dins l'occitan coma s'intra docetament dins lo jorn clar, coma se desvelham e s'ensolelham a la sosta deis oras de passar sens aver de se mesurar au temps. Me siáu enstallat dins una lenga autra, aquí, per fin de m'apoderar, lo temps de la traversada, l'espaci larg d'una paraula que degun me vendriá contestar. Tot dire sens un uelh per me susvelhar. Ai agut pron paciéncia per faire mieuna aquela espandida, per ma chalar de la paraula, i trobar lo fiu que s'i debanan lei fusèus de la consciéncia, per me cercar e m'i veire au mirau. Bastava d'anar veire de l'autre costat de la frasa per tornar, poderós, lo signe, lo sens e la clau ai mans e poder dire tan fier çò comprés, tot çò escondut. Es ieu que l'ai trobada la clau de la paraula. Tot aquò cargat sus meis espatlas, Atlàs se figurant de portar lo mond dei libres, siáu anat d'aise vers la lenga, totei lei lengas e sei mistèris carnaus, sei mots e sei sons, seis originas e seis istòrias, seis òmes. La mar traversada cada an per lei vacanças me menava au nos dei maires, au crosament infernau que i laissavi un pauc de ieu a cada tralh dau batèu. Lo viatge es tanben travarsada dau desir."


Trèns per d’aubres mòrts

trens-casanovaTrèns per d’aubres mòrts - Joan-Ives Casanòva
Morlanne, C&S - 2007 - 197 paginas

Lo libre es una evocacion de tres figuras masculinas. Per caduna l'autor se concentra sus un moment clau de lor vida.

La critica vei lo trabalh de Joan-Ives Casanòva coma una narracion en abís, susportada per de frasa-univèrs. Una escritura rara.

Palancas estelum

palancas-estelumL’Ostal d’edicion La Poesia presenta la reedicion de Palancas e l’Estelum amb las fichas de trabalh sus CD-ROM.

Presentacion : "Lo concèpte de palancas nasquèt de la practica de regents qu’ensenhavan als dròlles l’ortografi a de l’occitan e la del francés. Se farguèt e comencèt de se metre en òbra dins las Calandretas a la fin de las annadas 80. Que sián mercejats aicí los collègas que sosquèron sus aquesta practica interlenga e tanben la dòna Eveline Charmeux que nos encoratjèt. Totes an portada sa pèira a l’espelida d’aquel fichièr.

Lo Quasèrn de Francés Calquièr

lo-quasern-de-frances-calquierLo libre de Gui Vialà Lo Quasèrn de Francés Calquièr ven d'èsser reeditat.

Presentacion : Francés Calquièr es lo filh d’un afachaire. La familha es catolica, lo paire subretot es rigorós sul sicut de la religion. Mas nòstre Francés es amorós d’una dròlla protestanta. Cossí se van passar las causas al mièg d’aquelas guèrras de religion qu’an saquejat prigondament Castras al sègle 16en ? Lo raconte es pas novèl : dos joves que s’aiman, mas qu’un insuperable obstacle separa. L’Istòria tanpauc, es pas nòva : las guèrras de religion, la persecucion dels protestants. Alara qué ?