lo-libre-escafatJoan-Ives Casanòva - Lo Libre Escafat - Trabucaire - 2008

Presentacion de l'editor : "Un libre es totjorn, per la quita fòrça de las causas, un abotiment, e mai la soma dels tempses enanats e d'aqueles que demòran de viure, e primièr, d'imaginar, per assajar de los faire possibles.

"Dins la trajectòria d'escritura en pròsa, ja plan rica, de Joan Ives Casanòva, Lo Libre Escafat, mai benlèu que d'autres libres, es estat concebut jol signe de la mudança e de las metamorfòsis de la vida, que se pòdon gaire percebre al moment que las vivèm, mas que s'impausan, al final, coma de movements fonses, que lo viatge n'es Io revelator.

"Jornal d'una escorreguda en Orient, Lo Libre Escafat tròba naturalament son encastre dins la cadena dels racontes grands de cèrca de se dins lo contacte d'alteritats a l'encòp atrasentas e fugidissas. Se pensarà, de segur, a Pécout de la man de las letras d'òc, e al Nicolas Bouvier de man de las escrituras francesas, al sens pus larg. Mas se i pòt aver quicòm de Portulan o del Poisson-Scorpion dins aquel diari marcat de fons a cima per la dolor e la beutat del mond, s'i trobarà primièr, e mai que mai, lo moment qu'una òbra se nosa e se despassa, fins a aquel abotiment que representan los dos libres que i fan resson, publicats un pauc abans, en 2007, mas que lo Viatge n'es lo primièr moment, e coma la raiç, movedissa e centrala : A l'Esperduda dau Silenci e, mai encara, Trèns per d'Aubres Mòrts."

Extrach p37 : "Me siáu installat dins l'occitan coma s'intra docetament dins lo jorn clar, coma se desvelham e s'ensolelham a la sosta deis oras de passar sens aver de se mesurar au temps. Me siáu enstallat dins una lenga autra, aquí, per fin de m'apoderar, lo temps de la traversada, l'espaci larg d'una paraula que degun me vendriá contestar. Tot dire sens un uelh per me susvelhar. Ai agut pron paciéncia per faire mieuna aquela espandida, per ma chalar de la paraula, i trobar lo fiu que s'i debanan lei fusèus de la consciéncia, per me cercar e m'i veire au mirau. Bastava d'anar veire de l'autre costat de la frasa per tornar, poderós, lo signe, lo sens e la clau ai mans e poder dire tan fier çò comprés, tot çò escondut. Es ieu que l'ai trobada la clau de la paraula. Tot aquò cargat sus meis espatlas, Atlàs se figurant de portar lo mond dei libres, siáu anat d'aise vers la lenga, totei lei lengas e sei mistèris carnaus, sei mots e sei sons, seis originas e seis istòrias, seis òmes. La mar traversada cada an per lei vacanças me menava au nos dei maires, au crosament infernau que i laissavi un pauc de ieu a cada tralh dau batèu. Lo viatge es tanben travarsada dau desir."


Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.

Sul libre 'Histoire universelle de Marseille'

histoire-universelle-de-marseille-dell-umbriaSul libre Histoire universelle de Marseille d'Alèssi Dell’Umbri. Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn (Numèro 102, pagina 32, 2011).

Es causa rarissima de poder prene coneissença d’un libre d’istòria que siá pas sostendut per l’ideologia jacobina parisenca. Mas aquò arriba ça que la. I a d’istorians coratjoses que crentan pas de se far marginalizar en refusant de dintrar dins lo mòtle. Es lo cas d’Alèssi Dell’Umbria quand nos dona aqueste monument qu’es l’Histoire universelle de Marseille (de l’an mil a l’an dos mila).

Un dimenge d’estiva e d’autres racontes

Sortiguèt en genièr de 2021 lo libre Un dimenge d’estiva e d’autres racontes. Recampa los tèxtes recebuts dins l'encastre del Concors de racontes brèus en occitan Enric Garriga Trullols.

Aqueste concors creat en 2020 es organizat pel CAÒC de Barcelona, que alara que lo libre veniá de pareisse comunicava.