mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Alavetz ? Assassinat ? En fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? Envelat per de fòraterrenals ? Partit amb la caissa del club ? Victima d’una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre Sénher ? Partit far l’ermita dins una cauna de Montanha Negra ?

Cal sap. D’evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquèsta va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas – tras que particularas ? – dels vilandreses.

Sèrgi Viaule es nascut e demòra en Albigés. Escrich dempuèi son adolescéncia. Sa lenga es naturala e de bon comprene, enrasigada dins una practica quotidiana. En literatura es totjorn aquí ont degun l’espèra pas ; es a l'encòp, romancièr, critic, tradctor. Segon sos dires , en literatura, sa sola ambicion es de «  fa córrer la lenga ».

Après aver publicat Na Balfet en 2012, tanben a las Éditions des régionalismes, un primièr roman dich, gendarmièr, puèi de romans mai classics, de recuèlhs de novèlas e mantunas traduccions, Sèrgi Viaule torna al roman negre.

L'escrivan qualifica l’òbra presenta de « divertiment literari escrich pendent los confinaments sanitaris de 2020-2021 ».


La Miugrana entre-duberta - Teodòr Aubanèl

miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ - Laurent Alibert

Jaufré Lo libre Lo Roman de Jaufré e los Narty Kaddžytæ. Modalitats del meravilhós e estructuras indo-europèas de Laurenç Alibert foguèt publicat en 2015 per Honoré Champion dins la colleccion « Nouvelle bibliothèque du Moyen Âge ».

L'autor presentèt lo sieu trabalh a Tolosa (conferéncia DUOC del 9 de decembre de 2015. Aquí çai-jos la presentacion que ne fasián los organizators.

Sul libre 'Antonio Vidal' - Trabucaire - 2001

antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.