mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Alavetz ? Assassinat ? En fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? Envelat per de fòraterrenals ? Partit amb la caissa del club ? Victima d’una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre Sénher ? Partit far l’ermita dins una cauna de Montanha Negra ?

Cal sap. D’evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquèsta va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas – tras que particularas ? – dels vilandreses.

Sèrgi Viaule es nascut e demòra en Albigés. Escrich dempuèi son adolescéncia. Sa lenga es naturala e de bon comprene, enrasigada dins una practica quotidiana. En literatura es totjorn aquí ont degun l’espèra pas ; es a l'encòp, romancièr, critic, tradctor. Segon sos dires , en literatura, sa sola ambicion es de «  fa córrer la lenga ».

Après aver publicat Na Balfet en 2012, tanben a las Éditions des régionalismes, un primièr roman dich, gendarmièr, puèi de romans mai classics, de recuèlhs de novèlas e mantunas traduccions, Sèrgi Viaule torna al roman negre.

L'escrivan qualifica l’òbra presenta de « divertiment literari escrich pendent los confinaments sanitaris de 2020-2021 ».


Seda - Alessandro Baricco

seda En 2012 l'IEO de Lengadòc publicava Seda traduccion occitana del libre d'Alessandro Baricco.

La traduccion es de Corinne Lhéritier.

Publicat en 1996 jol títol de Seta en italian, lo libre coneguèt un gran succès editorial e foguèt traduch en de nombrosas lengas.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

Los sants innocents - Miguel Delibes

Sant innocents Letras d'òc ven de tornar editar en setembre de 2020 lo libre de Miguel Delibes (1920-2010) : Los sants innocents.

Lo tèxt originalament en espanhòl, Los santos inocentes, es estat publicat pel primièr còp en 1981. La presenta traduccion en occitan es de Sèrgi Carles.

Dins una escritura viva e ritmada, Miguel Delibes, nos balha amb Los sants innocents un cap d’òbra vertadièr. Traduch dins mantunas lengas lo libre es estat adaptat al cinèma en 1984 per Mario Camus.