mars Junh de 2022, Sèrgi Viaule publica a las Éditions des régionalismes son darrièr roman, un roman policièr de 186 paginas, o puslèu segon el, un roman gendarmièr.

Sant Perdols es una vilòta coma n’avèm maitas en Occitània. Viu al ritme del picatge de las oras, aquestas degrunadas pel relòtge pincat sul cloquièr de la vièlha catedrala, mas viu mai que mai per l’Amicala Rugbistica Sant-Perdosòla, lo club esportiu mai seguit de la ciutat, e tot aniriá planièr dins lo melhor dels monds, se un endeman de partida a l’estadi de Trincamòla lo sonhaire de l’equipa Primièra aviá pas desaparegut.

Alavetz ? Assassinat ? En fugida en Polinesia amb Miss Occitània ? suicidat ? Envelat per de fòraterrenals ? Partit amb la caissa del club ? Victima d’una ascencion intempestiva al cèl coma la que patiguèt Nòstre Sénher ? Partit far l’ermita dins una cauna de Montanha Negra ?

Cal sap. D’evidéncia, a Sant-Perdols tot sembla possible, emai lo demai. Atanben lo capitani Marius Azemar ne vei de totas las colors per ensajar de tornar metre la man sul desaparegut. Son enquèsta va de rebombidas en rebombidas e se fa pas sens penetrar en prigondor las mors particularas – tras que particularas ? – dels vilandreses.

Sèrgi Viaule es nascut e demòra en Albigés. Escrich dempuèi son adolescéncia. Sa lenga es naturala e de bon comprene, enrasigada dins una practica quotidiana. En literatura es totjorn aquí ont degun l’espèra pas ; es a l'encòp, romancièr, critic, tradctor. Segon sos dires , en literatura, sa sola ambicion es de «  fa córrer la lenga ».

Après aver publicat Na Balfet en 2012, tanben a las Éditions des régionalismes, un primièr roman dich, gendarmièr, puèi de romans mai classics, de recuèlhs de novèlas e mantunas traduccions, Sèrgi Viaule torna al roman negre.

L'escrivan qualifica l’òbra presenta de « divertiment literari escrich pendent los confinaments sanitaris de 2020-2021 ».


Lo det dau Gabian - Pierre Pasquini

det-gabian Lo dèt dau Gabian de Pierre Pasquini (Trabucaire, 2008, 200 paginas).

Presentacion – Lo Gabian se norrís de tot, e saup cercar. Mai aquò li sufís pas. Es mai qu’una bèstia. Que vòu de mai, alora ? Un pauc de glòri ? Coma aquela de Besunce, l’evesque famós que l’estatua, ara, a quitat lo quartier que pòrta son nom ?

Sul libre de Roland Pécout 'Agach occitan'

agach-occitan-pecoutDins la revista Lenga e País d'òc n° 43 en 2005, Marie-Jeanne Verny presentava tres cronicas eissidas del libre de Roland Pécout Agach occitan. Extrach :

Tres cronicas de Agach occitan de Roland Pécout
Proposicions d'expleitacion pedagogica

Agach occitan, publicat en 2004 per lo Centre d'Estudis Occitans a l'Universitat Paul Valéry1, es un libre que recampa de cronicas escrichas per Roland Pécout dins la revista Connaissance du Pays d'Oc, que pareissiá a Montpelhièr dins las annadas 1970-80. Remandam lo legeire a aquel obratge per las tres cronicas que trachan respectivament de las capitèlas, de Van Gogh e de la Tarasca. Prepausam una expleitacion pedagogica de cada tèxt, en donant de direccions de trabalh, de documents iconografics e de tèxtes complementaris.

La pluèja Rossèla

plueja-rosselaLa pluèja Rossèla - Julio Llamazares - IOE Edicion - 2008 - 160 paginas

Extrach p114 : "Lo temps rajòla sens fin coma rajòla lo riu : malenconic e equivòc, dins d'abòrd, se ronçant d'esperel a mesura que passan los ans. Coma lo riu, s'enrambolha demest las algas e la mofa de quand èrem encara plan joves. Coma el, se ronça dins los vabres e sauts que marcan la debuta de l'acceleracion.