'Estanhencas' d'Albèrt Arnaud Las edicion E... rau ! venon de tornar editar a la debuta de 2024 lo libre d'Albèrt Arnaud : Estanhencas.

Lo libre sortiguèt dins sa primièra edicion en 2014. Content sèt novèlas, es bilingüe, caduna es estada traducha en francés.

Las accions se debanan a Estanhan, vilòta a la broa d’un estanh de la còsta lengadociana. Aquí d’òmes, de femnas, de joves, de vièlhs, un enfant solitari acaptat jol cobèrt de la Plaça, un òme pivelat per una votz meravilhosa, una femna engabiada dins son banh... Cadun es a menar sa vida.

Albèrt Arnaud nasquèt a Massilhan dins Erau. Ensenhèt las letras e l’istòria. Un còp tornat al sieu, s’avisèt qu’aviá servat en el lo tresaur de sa lenga, legat per sas gents. D’aquí entre aquí l’amira foguèt per el de la far viure e de la passar als autres. Primièr als joves coma ensenhaire, puèi als adults que s’afogan de la descobrir o de la tornar descobrir.

Militant infatigable, Albèrt Arnaud es en 2024 lo president de l’IEO-34.


Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.

'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

La tèrra que demòra - Claude Michelet

La tèrra que demòra que sortiguèt en 2021 es la traduccion occitana del libre La terre qui demeure de Claude Michelet.

Es la tot primièr libre de la colleccion Revira Lenga de l'IEO Tarn.

Presentacion : Joan Bordare es d’aquela raça, seca, noseluda, nerviosa, aquela raça que s’encranca a la tèrra dempuèi de sègles e que se fa passar de generacion en generacion, lo gost del trabalh e l’amor gaireben carnal per las qualques ectaras de tèrra que cultiva... Pr’aquò s’entend dejà, pas luènh de la comba dels Vernhes, lo bronzinament dels buldosèrs. D’unes, se disiá, vendrián cercar d’uranium, d’autres, investir lèu dins de futuras demòras...