antonio-vidal-garcia Article sul libre Antonio Vidal d'Alem Surre Garcia (Trabucaire, 2001, 196 paginas, edicion bilingüe, traduccion francesa de Francesca Meyruels e Martina Boulanger). 

Article de Pèire Venzac (revista OC, mai de 2002).

Dins las annadas 80 del sègle passat se parlava de pertot de mescladís de mestissatges culturals, e tot aquò dins una rèsta de guèrra freja que congreava ça que la una mena de dubertura planetària, destorbadís e melhorament a l'encòp, coma totas las fins de sègle, rai. Aquò's dins aquel ambient qu'Alem Surre-Garcia escriguèt Antonio Vidal, un roman cortet que remena mai d'un estil literari, en passant aisidament del realisme fantastic al jornal metaforic, pel mejan del poèma o del raconte istoric.

Dintram lèu al dedins d'un jòc de miralhs e de rebats de l'anma ont lo narrador s'engulha dins las consciéncias dels personatges de l'istòria amb l'idèa d'amodar un deute ingeniós que ven « doble despartible » dins l'itinerari yin yangüisat del legeire : « quantes còps crentèri (e crenti uèi encara) de m'èsser enganat, quantes còps manquèri de fe e mandèri a las ortigas Antonio Vidal. I aguèsse pas agut lo laç poderós del lengatge ! Dobti sovent de ma capacitat a m'acarar a una tala astrada, talament aluenchada de la meuna. De l'aver escagassat pendent lo procés, me voliái, cossí dire, reabilitar davant sa memòria. La leca que me pausa lo regim, la voliái far meuna, me l'aprivadar... lo solet biais de subreviure per ieu. »

La lenga es leugièra, sens cap de flaquesas o de longors d'explicas, que nos farga o puslèu nos tòrna fargar, a la manièra d'un roman d'Herman Hesse, la fusion amorosa del poèma e de la pròsa. Las citacions de poèmas a la debuta dels capítols tòrnan dins los mormolhs e las paraulas dels actors del roman o tanben dins la descobèrta « arqueologica » dels quasernets d'Antonio Vidal : alara s'alarga la reflexion sus la dualitat e la fragilitat de l'existéncia. Duala es la vila del libre – nos cal pensar a Budapest –, duala es la realitat ordinària del raconte fàcia a çò d'extraordinari sosjacent a tot çò que se conta.

Antonio Vidal, mai qu'un roman, seriá una mena de crusòl qu'auriá recebut las esséncias e emprentas màgers e mastegadas d'un « uman tròp uman » de l'enfança viatjaira e pluriculturala, a l'image de son autor. Autobiografia, d'un biais, òc-ben, mas biografia d'un autre biais, segurament, per qual que siá.

Aquí una cultura rica e dometja qu'aprodèla una escritura liura de tota question de lenga per pausar amb abeluc maitas questions a l'entorn d'un duèl crudèl amb la vida, la nòstra vida, valent-a-dire despolhar l'escritura de tot artifici ufanós per un less is more, o encara per trobar una nuditat, la de tot començament, tala una gràcia destriada a l'agre de la nuèit, la que nos estropa : « un còp amudit l'espèr, sobra la vida a calòs », coma o escriguèt Antonio Vidal...

Pèire Venzac

*

Presentacion de l'editorAlem Surre Garcia est un de ceux qui ont renouvelé en profondeur l’écriture occitane dans les dernières décennies du XXe siècle.

Publié pour la première fois en 1983, Antonio Vidal, dont on lira ici la version originale occitane et une traduction française due à Françoise Meyruels avec la collaboration de Martine Boulanger, est un récit fascinant, dans la lignée du réalisme fantastique sud-américain. Ecrit aux frontières du réel et d’un autre monde dont l’existence est d’autant plus intensément perçue qu’on n’y pénètre jamais que par effraction, "entre chien et loup", Antonio Vidal est un roman délibérément baroque. Construit comme un labyrinthe policier, il nous fait pénétrer au cœur d’une existence marquée par la contradiction et le doute, jusqu'à ce sentiment du néant qui menace de tout engloutir


Pantòri de Romieg Jumèu

pantori-romieg-jumeu Pantòri de Romieg Jumèu (IEO-Edicion, 2013, A tots 194, 234 paginas, 13,5 x 18 cm, 16.00 €).

Presentacion de l'editor :

1851. Napoléon lo Pichòt entrinca son Còp d’Estat. A còntra suberna de totei leis insureccions dau sègle XIX, son pas leis obriers ni leis estudiants que s’enrebèlisson per aparar la Republica mai quasi solets lei pacans provençaus deis Aups bassas, de la Droma e dau Var. La repression sarà terribla. Au mitan deis eveniments, una familha de marselhés liberaus amb seis amors, seis engatjaments e sei desenlusiments.

142 jours dans un masuc de l'Aubrac - Grelh Roergàs

142-jours-dans-un-masuc-p-fournier-p-pallier142 jours dans un masuc de l'Aubrac
P. Fournier e P. Pallier - Grelh roergàs - 2016
bilingüe francés e occitan - 134 paginas
ISBN : 978-2-902756-04-9 - brocat, cobèrta sopla plastificada - 24 x 22 cm

Es en 1949, l'annada de sos 15 ans, que Paul Fournier faguèt sa primièra estiva sus Aubrac. Conta aicí cossí los montanhièrs vivián en autarcia al mièg de lor tropèl e cossí fasián la 'forma'.

Marcovaldo - Italo Calvino

Marcovaldo L'editor Edites-moi ! ven de publicar en 2020 una traduccion occitana del libre d'Italo Calvino : Marcovaldo.

Lo tèxt original en italian es estat traduch per Miquèl Pedussaud. Las illustracions son d'Edouard Monneau.

Dins aqueles vint contes cortets, seguissèm Marcovaldo dins d’aventuras estonantas, plenas de fantasiá e de poesia, pintradas amb gaubi e unmanitat per Italo Calvino.