Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Jules Cubaynes es, aquí, segon los editors : « Candide qui ne comprend pas bien le monde qui l’entoure, Fabrice qui traverse le champ de Waterloo sans bien voir ce qui s’y passe et Céline qui également en 14 contemple, effaré, l’absurdité de la guerre. Mais Cubaynes, armé de sa foi comme d’un grand sentiment de fraternité envers les hommes et la nature entière, voyant ce grand chambardement en retient surtout les aspects positifs, à savoir l’empathie, voire la tendresse, tout ce qui rapproche les êtres. »

Jules Cubaynes, carcinòl, nasquèt a Saint-Hilaire de Lalbenque en 1894. Tre 1914 escriu de poesias en occitan, vendrà puèi Majoral del Felibrige e membre de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

Camins de guèrra de Jules Cubaynes (IEO Òlt edicion, edicion bilingüe occitan/francés, julhet de 2017, 368 paginas, edicion de Roger Lassaque, 14.90 €).


A planta cotelet - Jòrdi Peladan

A planta cotelet es un roman policièr de Jòrdi Peladan. Publicat per IEO Edicions. Sortiguèt en 2018.

Conta las aventuras de la detectiva Margarida Cercamond e de son ajutòri Rogièr Pagés, dos personatges ja crosats pel lector dins Treparàs pas mon semenat que sortiguèt en 2009.

Argumentari - Fèlix-Marcèl Castan - 1994

argumentari-castanArgumentari de Fèlix-Marcèl Castan (1994, IEO-Edicion, Ensages, 156 paginas, 13,50 èuros).

Fèlix-Marcèl Castan nasquèt en 1920 dins Òlt. Estudis a Moissac, Montalban, París. Formacion occitana : Cayrou, Cubaina, Perbòsc.

Es mòrt lo 22 de genièr de 2001.

Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus

miraus-infidus Robèrt Lafont - Lei miraus infidèus - Colleccion Atots (154) - IEO - 2002
104 paginas - ISBN : 2859103031

Extrach : « Son paire se rasava au cotèu grand, coide levat, en cantant la Traviata. Lo talh ne preniá un ritme de valsa e l’escuma blanca, a dicha que se gonflava sus la lama, evocava la crinolina. Eu, lo fiu, se conservava de l’adolescéncia lo repertòri dei Beatles. One two three four... lo rasador de plastica davalava la gauta a sautets e la quitava tot blanc escrumós dinc l’emfasi d’un I love you.