Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Jules Cubaynes es, aquí, segon los editors : « Candide qui ne comprend pas bien le monde qui l’entoure, Fabrice qui traverse le champ de Waterloo sans bien voir ce qui s’y passe et Céline qui également en 14 contemple, effaré, l’absurdité de la guerre. Mais Cubaynes, armé de sa foi comme d’un grand sentiment de fraternité envers les hommes et la nature entière, voyant ce grand chambardement en retient surtout les aspects positifs, à savoir l’empathie, voire la tendresse, tout ce qui rapproche les êtres. »

Jules Cubaynes, carcinòl, nasquèt a Saint-Hilaire de Lalbenque en 1894. Tre 1914 escriu de poesias en occitan, vendrà puèi Majoral del Felibrige e membre de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

Camins de guèrra de Jules Cubaynes (IEO Òlt edicion, edicion bilingüe occitan/francés, julhet de 2017, 368 paginas, edicion de Roger Lassaque, 14.90 €).


Una sietada de reponchons - Sèrgi Gairal

Una sietada de reponchons Ven de sortir en aquesta debutat de 2022 lo darrièr libre de Sèrgi Gairal : Una sietada de reponchons.

Es publicat a las edicions del Grelh Roergàs. Son prètz es de 14 èuros.

Amassar de reponchons, los aprestar amb d’uòus, de carnons, o en ensalada, puèi de los saborejar a pas res d’excepcional, levat per Sèrgi Gairal.

Istòria - Albi - Ròcaguda

En 2015 sortissiá Cambriolage chez M. de Rochegude de Lucette Galvan e Gilbert Roumec.

Lo libre torna sus un eveniment que se debanèt en 1826 dins la vila d'Albi. Lo Centre Occitan de Ròcaguda (COR) que n'assegurèt l'edicion e la difusion ne fasiá, alara, la presentacions.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.