Es sortit en julhet de 2017 lo libre Camins de guèrra de Jules Cubaynes. Es publicat per IEO Òlt edicion. Presenta lo tèxt occitan de l'autor e la traduccion en francés de Roger Lassaque que faguèt tanben lo prefaci e s'encarguèt de la modernizacion ortografica del tèxt occitan.

L'autor aicí raconta çò que visquèt pendent la guèrra de 1914-1918 alara qu'èra mobilizat en Lorena.

Jules Cubaynes es, aquí, segon los editors : « Candide qui ne comprend pas bien le monde qui l’entoure, Fabrice qui traverse le champ de Waterloo sans bien voir ce qui s’y passe et Céline qui également en 14 contemple, effaré, l’absurdité de la guerre. Mais Cubaynes, armé de sa foi comme d’un grand sentiment de fraternité envers les hommes et la nature entière, voyant ce grand chambardement en retient surtout les aspects positifs, à savoir l’empathie, voire la tendresse, tout ce qui rapproche les êtres. »

Jules Cubaynes, carcinòl, nasquèt a Saint-Hilaire de Lalbenque en 1894. Tre 1914 escriu de poesias en occitan, vendrà puèi Majoral del Felibrige e membre de l'Acadèmia dels Jòcs Florals.

Camins de guèrra de Jules Cubaynes (IEO Òlt edicion, edicion bilingüe occitan/francés, julhet de 2017, 368 paginas, edicion de Roger Lassaque, 14.90 €).


1984 - George Orwell

Las Éditions des Régionalismes venon de publicar en junh de 2022, en occitan, lo libre 1984 de George Orwell. La traduccion occitana es de Pèire Beziat.

1984 foguèt escrich en 1948, just après la segonda guèrra mondiala. Foguèt publicat en 1949. Las dictaturas nacionala-socialista e comunista mòstran alara çò que poiriá èsser l’avenidor. Una societat fondada sus l’ignorància, la violéncia, la messorga, la dobla pensada e la mutabilitat del passat.

'Ma virada del Mont-Blanc' de Sèrgi Viaule (2024)

Las Edicion dels Regionalismes publica en junh de 2024, Ma virada del Mont Blanc', de Sèrgi Viaule.

Sul libre 'Viatge d'ivèrn' de Danièla Julien

viatge-d-ivern Viatge d'ivèrn de Danièla Julien sortiguèt a cò de Trabucaire. Lo libre de 96 paginas es lo recuèlh de tretze novèlas. Obtenguèt lo prèmi Jaufre Rudel en 1999.

Aquí çai-jos la critica de Jòrdi Peladan publicava per sa sortida.