'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026
Lo libre 'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026

Las annadas 1960-1980 representan un moment clau pel movement occitanista. Conscientas de la necessitat de documentar aquel periòde las edicions Trabucaire publican (mai de 2026) lo libre Mémoires de l’occitanisme.

Lo movement de renaissença s'estructurava alara dins la dinamica de la Liberacion e de mai 68 ; preniá sas marcas al còp sus las problematicas ligadas a l'ensenhament, a la creacion culturala ; se posicionava tanben sul front politic, sus l'ecologia o encara sul feminisme. Manifestacions, creacions de revistas, d'associacions o de partits, pendent vint ans dins totes los païses occitans d'òmes e de femnas èran en accion per la defensa de la lenga occitana.

De la divisions que coneguèt le movement a sas capitadas, coma la lucha victoriosa sul Larzac o los progrèsses de l'ensenhament de la lenga dins las escòlas, lo libre propausa un ample panorama sus las accions alara menadas.

L'obratge publicat sos la direccion de Christian Lagarde tòrna sus aquestes eveniments. Nonanta siès personas participèran a sa redaccion.

Cadun dels redactors es estat convidat a far lo bilanç de sas accions passadas e a se questionar sus son rapòrt a la lenga, a l'accion militanta.

Lo libre d'un pauc mai d'un milièr de paginas es propausat al pres de 40 èuros.

La prefaci es de Georg Kremnitz, lo postfaci de Bernard Cerquiglini.

Presentacion del libre 'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026

Contribucions : André ABBE, Claude ALRANQ, Michel ARNAUD, Alain BARTHÉLEMY, Gaston BAZALGUES, Jaumeta BEAUZETIE, André BIANCHI, Jòrdi BLANC, Christian BONNET, Mireille BRAS, Jean-Frédéric BRUN, Philippe CARBONNE, Jean-Yves CASANOVA, Paul CASTELA, Guy CASTELLY, Jean-Pierre CAVAILLÉ, Michel CHADEUIL, Alain CHARRIÉ, Colette CHAUVIN, Gilbert COMBE, Patrick COUFFIN, Jean-Paul CREISSAC, Félix DAVAL, Alain DAZIRON, Pierre-André DELBEAU, André DENAT, Abel ESCUDÉ, Jean-Claude FORÊT, Jean FOURIÉ, Éric FRAJ, André GABRIEL, Jean GANIAYRE, Philippe GARDY, Roland GARRIGUES, Joëlle GINESTET, Philippe GIROUSSENS, Lise GROS, David GROSCLAUDE, Hervé GUERRERA, Josiane GUILLOT, Serge JAVALOYÈS, Danielle JULIEN, Michel LAFON, André LAGARDE, Christian LAGARDE, Colette LAPLÉCHÈRE, Jean-Paul LATRUBESSE, Jean-Pierre LAVAL, Yves LAVALADE, Patrick LAVAUD, Domenja LEKUONA, Pierre MACLOUF, Philippe MARTEL, Pierre MAZODIER, Marinette MAZOYER, René MERLE, Didier MIR, Michel MONTANARO, Alain MORCHEOINE, André NEYTON, Georges PASSERAT, Alain PAUL, Jòrdi PELADAN, Jean PENENT, Estelle PESSEMESSE, François PIC, Lucienne PORTE-MARROU, Patrice POUJADE, Gérard POURHOMME, Alain RAYNAL, Pascale RESPAUD, Jean RIGOUSTE, Jean-Claude RIXTE, Patrice ROQUES, Alain ROUCH, Évelyne ROUX, Jean ROUX, Maryse ROUX-BOISGONTIER, Jean-Yves ROYER, Jean-François SAISSET, Jean-Luc SAUVAIGO, Jean SIBILLE, Claude SICRE, Michèle STENTA, Alem SURRE-GARCIA, Jean-Pierre TARDIF, Gérard TAUTIL, Hervé TERRAL, Jean-François TISNÉ, Claire TORREILLES, Bernard VATON, Florian VERNET, Marie-Jeanne VERNY, Serge VIAULE, Alain VIAUT, Gérard ZUCHETTO.


'Mièja-Gauta' de Max Roqueta

mieja-gauta Mièja-Gauta o Lo gentilòme de veire de Max Roqueta (Trabucaire, 2010, 278 pages, 15 èuros).

Presentacion de Joan-Frederic Brun : "Mièja-Gauta (Lo gentilòme de veire) apareis en 1989 dins la lista de las òbras per paréisser que figura dins la prumièra edicion de Medelha. Tretze ans puòi, en 2002, Max Roqueta me parlèt d’aquel vast roman qu’aviá escrich per bocins sus de desenats d’annadas. Lo metiá en òrdre.

La crisi que ven

la-crise-qui-vient La crise qui vient de Laurent Davezies (Le Seuil, 111 paginas).

L'autor analisa los impactes de la crisi economica actuala suls territòris Franceses, en foncion de la politica publica menada, del desvolopament, del pes de las metropòlas.

Presentacion de l'editor – Per compréner la crisi que frapa França dempuèi 2008, nos podèm pas contentar dels agregats economics globals.

Esclarmonda de Perelha, martira catara - Raimonda Tricoire

perelha Publicat en 1968 en francés lo libre Esclarmonda de Perelha, martira catara ven d'èsser traduch en occitan per Sèrgi Viaule. Aquò's un roman istoric. Lo libre es disponible en lenga nòstra a cò de las Editions des régionalisme dempuèi l'estiu de 2020.

Presentacion – Dempuèi 1209 las armadas dels barons de França ocupan Lengadòc. Lo comtat de Tolosa es estat vencit, mas lo comtat de Fois resistís totjorn. Los darrièrs catars s'i son venguts refugiar. Lo senhor, Raimond de Perelha, los recapta coratjosament dins sa ciutadèla de Montsegur.