'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026
Lo libre 'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026

Las annadas 1960-1980 representan un moment clau pel movement occitanista. Conscientas de la necessitat de documentar aquel periòde las edicions Trabucaire publican (mai de 2026) lo libre Mémoires de l’occitanisme.

Lo movement de renaissença s'estructurava alara dins la dinamica de la Liberacion e de mai 68 ; preniá sas marcas al còp sus las problematicas ligadas a l'ensenhament, a la creacion culturala ; se posicionava tanben sul front politic, sus l'ecologia o encara sul feminisme. Manifestacions, creacions de revistas, d'associacions o de partits, pendent vint ans dins totes los païses occitans d'òmes e de femnas èran en accion per la defensa de la lenga occitana.

De la divisions que coneguèt le movement a sas capitadas, coma la lucha victoriosa sul Larzac o los progrèsses de l'ensenhament de la lenga dins las escòlas, lo libre propausa un ample panorama sus las accions alara menadas.

L'obratge publicat sos la direccion de Christian Lagarde tòrna sus aquestes eveniments. Nonanta siès personas participèran a sa redaccion.

Cadun dels redactors es estat convidat a far lo bilanç de sas accions passadas e a se questionar sus son rapòrt a la lenga, a l'accion militanta.

Lo libre d'un pauc mai d'un milièr de paginas es propausat al pres de 40 èuros.

La prefaci es de Georg Kremnitz, lo postfaci de Bernard Cerquiglini.

Presentacion del libre 'Mémoire de l'occitanisme', Trabucaire, 2026

Contribucions : André ABBE, Claude ALRANQ, Michel ARNAUD, Alain BARTHÉLEMY, Gaston BAZALGUES, Jaumeta BEAUZETIE, André BIANCHI, Jòrdi BLANC, Christian BONNET, Mireille BRAS, Jean-Frédéric BRUN, Philippe CARBONNE, Jean-Yves CASANOVA, Paul CASTELA, Guy CASTELLY, Jean-Pierre CAVAILLÉ, Michel CHADEUIL, Alain CHARRIÉ, Colette CHAUVIN, Gilbert COMBE, Patrick COUFFIN, Jean-Paul CREISSAC, Félix DAVAL, Alain DAZIRON, Pierre-André DELBEAU, André DENAT, Abel ESCUDÉ, Jean-Claude FORÊT, Jean FOURIÉ, Éric FRAJ, André GABRIEL, Jean GANIAYRE, Philippe GARDY, Roland GARRIGUES, Joëlle GINESTET, Philippe GIROUSSENS, Lise GROS, David GROSCLAUDE, Hervé GUERRERA, Josiane GUILLOT, Serge JAVALOYÈS, Danielle JULIEN, Michel LAFON, André LAGARDE, Christian LAGARDE, Colette LAPLÉCHÈRE, Jean-Paul LATRUBESSE, Jean-Pierre LAVAL, Yves LAVALADE, Patrick LAVAUD, Domenja LEKUONA, Pierre MACLOUF, Philippe MARTEL, Pierre MAZODIER, Marinette MAZOYER, René MERLE, Didier MIR, Michel MONTANARO, Alain MORCHEOINE, André NEYTON, Georges PASSERAT, Alain PAUL, Jòrdi PELADAN, Jean PENENT, Estelle PESSEMESSE, François PIC, Lucienne PORTE-MARROU, Patrice POUJADE, Gérard POURHOMME, Alain RAYNAL, Pascale RESPAUD, Jean RIGOUSTE, Jean-Claude RIXTE, Patrice ROQUES, Alain ROUCH, Évelyne ROUX, Jean ROUX, Maryse ROUX-BOISGONTIER, Jean-Yves ROYER, Jean-François SAISSET, Jean-Luc SAUVAIGO, Jean SIBILLE, Claude SICRE, Michèle STENTA, Alem SURRE-GARCIA, Jean-Pierre TARDIF, Gérard TAUTIL, Hervé TERRAL, Jean-François TISNÉ, Claire TORREILLES, Bernard VATON, Florian VERNET, Marie-Jeanne VERNY, Serge VIAULE, Alain VIAUT, Gérard ZUCHETTO.


Lo hiu tibat

lo-hiu-tibat Lo hiu tibat de Pèire Bec (Per noste e a tot, 1978).

Presentacion de l'editor : L'Alemanha de 1943. L'esboniment deu nazisme, los soviers deu S.T.O. Pèire Bec que'ns balha ua pintrura ironica deu cosmòs itlerian e de las suas victimas alemandas, italianas... gasconas. Brica d'òdi, brica de degrèu : un libe qui seduseish per l'aunestetat deu testimòni e de la poténcia de l'escritura.

Atlàs Lingüistic de Provença

atlas-provenca-4 La langue d'oc telle qu'on la parle. Autors : Jean-Claude Bouvier e Claude Martel. Atlas Linguistique, Provence, 4 (Edicions Alpes de Lumière, 2016, 320 paginas, 60,50 €).

Lo volum 4 de l'Atlàs Lingüistic de Provença corona aquela òbra monumentala començada dempuèi mai de 50 ans e dedicada a la lenga provençala. Nos esclaira sus la reparticion dels parlars entre Alps e Mediterranèa.

Pèire e Marià - Ferran Delèris

Pèire e Marià, un roman de Ferran Delèris (IEO Edicion, 1996).

1917. Pèire torna en permisson pel primièr còp dempuèi la debuta de la guèrra. Son bèl-paire, qu’a plan conegut Jaurés, demanda a son patron d’intervenir per far requisicionar Pèire luènh del front. Mas Maria, sa femna, lo daissa tornar partir, se sent pas lo drech de li demandar de renonciar a son onor e a la solidaritat qu’a establida amb sos companhs de misèria.