bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

A l'ora d'una presidencializacion caracterizada per la concentracion dels poders entre las mans de l'executiu, Pierre Rosanvallon mòstra que lo problèma es pas solament lo de la "crisa de la representacion". Es vengut lo del malgovèrn. Òr la teoria de la democracia a oblidada la question dels rapòrts entre governats e governants, s'es limitada a pensar la representacion e l'eleccion. Es donc urgent d'anar, uèi, mai luènh per compréner los mecanismes d'aquel malgovèrn e determinar las condicions d'una novèla revolucion democratica qu'es de complir.

Aquel libre propausa d'ordonar las aspiracions e las reflexions que grelhan uèi dins la societat civila e dins lo mond militant al torn d'aquelas questions en destriant las qualitats necessàrias al governants de las règlas que organizan las relacions entre governats e governants. Remosadas, aquestas forman los cadres d'una democracia d'exercici coma bon govèrn.

Pierre Rosanvallon es professor al Collège de France. Anima tanben La Republique des Idées e lo projècte Raconter la vie. Après La Contre-démocratie, La Légitimité démocratique e La Société des égaux, Le Bon Gouvernement constituís la quatrena part de son enquèsta sus la mutacion de las democracias contemporanèas.


Camins : Lo cant de la tèrra d'Iveta Balard

Ven de sortir (automn de 2023) a las edicions del Grelh Roergàs lo darrièr libre d'Iveta Balard : Camins : lo cant de la tèrra.

Amb Camins, Iveta Balard contunha de nos menar non solament pels camins « d’en çò nòstre », mas tanben pels camins de la vida. I pensam pas de contunh, mas viure es caminar. Caminar per anar a l’escòla, per gardar las fedas, caminar « pel país de França e pels païses vesins », caminar lo jorn, caminar la nuèch... « Camini doncas SOI, per parafrasar Descartes. Tant que camini existissi. »

Pecics de mièg-sègle - Robèrt Lafont

Pecics de mièg-sègle de Robèrt Lafont sortiguèt en 2000 a las edicion Fédérop.

L'autor tornava aicí sus las accions occitanistas de la fin del sègle passat que ne foguèt un dels actors màger.

Aquí çò que ne disiá : « E se demandatz qué ven far aquí la lenga occitana, vos dirai que, coma ela servís a remetre Occitània a l’endrech, a produire son istòria dins son espaci, ela servís tanplan a totes los que i demòran a se metre dins lors aises culturals e dins lor dignitat civica. Es una esplanada, es pas una fortalesa.

'Conversacion en Sicília' d'Elio Vittorini

conversacion-en-sicilia-elio-vittorini Un article de Cristian Rapin dins Lo lugarn (numèro 82) sus la traducion occitana del libre de Elio Vittorini Conversacion en Sicília.

Lo Gai Saber publica cada annada un numèro especial jos fòrma d’un libròt. Conversacion en Sicília que ven de sortir n’es un exemple remarcable.