bon-gouvernement Lo libre Le Bon Gouvernement de Pierre Rosanvallon es estat editat a las Editions du Seuil en 2015 dins la colleccion Les Livres du nouveau monde

Presentacion de l'editor - Los nòstres regims politics son diches democratics perque son consacrats per d'eleccions. Pr'aquò sèm pas governats democraticament, que l'accion dels govèrnaments es pas ligadas a de règlas clarament establidas, de transparéncia, d'exercici de la responsabilitat, de reactivitat o d'escota dels ciutadans. D'aquí la specificitat del desrei e de la colèra de nòstres contemporans.

A l'ora d'una presidencializacion caracterizada per la concentracion dels poders entre las mans de l'executiu, Pierre Rosanvallon mòstra que lo problèma es pas solament lo de la "crisa de la representacion". Es vengut lo del malgovèrn. Òr la teoria de la democracia a oblidada la question dels rapòrts entre governats e governants, s'es limitada a pensar la representacion e l'eleccion. Es donc urgent d'anar, uèi, mai luènh per compréner los mecanismes d'aquel malgovèrn e determinar las condicions d'una novèla revolucion democratica qu'es de complir.

Aquel libre propausa d'ordonar las aspiracions e las reflexions que grelhan uèi dins la societat civila e dins lo mond militant al torn d'aquelas questions en destriant las qualitats necessàrias al governants de las règlas que organizan las relacions entre governats e governants. Remosadas, aquestas forman los cadres d'una democracia d'exercici coma bon govèrn.

Pierre Rosanvallon es professor al Collège de France. Anima tanben La Republique des Idées e lo projècte Raconter la vie. Après La Contre-démocratie, La Légitimité démocratique e La Société des égaux, Le Bon Gouvernement constituís la quatrena part de son enquèsta sus la mutacion de las democracias contemporanèas.


La Miugrana entre-duberta - Teodòr Aubanèl

miugranaTeodòr Aubanèl (1829-1886) es, amb Roumanille e Mistral, un dels cepons del Felibrige. La Miugrana entre-dubèrta es son recuèlh de poèmes lo mai conegut.

IEO Edicion en 2017 torna editar aquela òbra essenciala. Lo tèxt es en grafia classica, una introduccion de Claude Liprandi completa lo volum.

Sul libre 'Les Pays des parlers perdus'

les-pays-des-parlers-perdusSul libre Les Pays des parlers perdus de Pierre Pasquini, un article de Joan-Francés Blanc dins la revista Estudis Occitans (numèro 19 , 1996, pagina 55).

Sortit d'una tèsi de 1991, qu'agèri pas l'astre de legir, l'obratge de Pierre Pasquini n'es benlèu un de mai dins la tièra de las analisis del psicodrama del movement de renaissença d'òc. Una pèira de mai sus l'ataüt, benlèu, mas pasmens lo libre presenta de causas interessantas, per exemple pels istoriografs. Que lo biais d'escriure l'istòria (Robèrt Lafònt dins sa prefaci o ditz ben : avèm aquí un trabalh d'Istorian) depend pas sonque de las sorgas, mas tanben de la tòca que s'es balhada l'autor en se botant a la règa. Aquela tòca es la de l'autor, mas aqueste banha dins un temps e dins una environa (las orientacions de sos directors d'estudis) que lo butan a des causidas ideologicas (al sens large del mot) mai o mens concientas.

L’Iscla del Tresaur - Robert Louis Stevenson

iscla-del-tresaur-stevenson Lo libre L’Iscla del Tresaur de Robert Louis Stevenson, traduch en occitan per Pèire Beziat sortiguèt a cò de IEO Edicion en 2015. Lo libre de 238 paginas còsta 15 €

L’Iscla del Tresaur es lo roman lo mai conegut de l'escrivan escossés Robert Louis Stevenson. Foguèt publicat pel primièr còp en libre en 1883. Es un dels grands classics de la literatura mondiala.