robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

« C'est un grand pas en avant pour le CSU de Montpellier, Grâce à ce programme, nous allons bénéficier de l'appui des experts de l'ESA pendant deux à trois ans. Cet apport de compétence devrait permettre des avancées technologiques plus rapides que par le mode « essais-erreurs » auquel nous sommes habitués. » Çò dich Laurent Dusseau lo director de l'establiment montpelhierenc.

Lo programa Fly your Satellite es, primièr, un programa educatiu : deu ajudar los estudiants europèus que trabalhan dins lo domèni dels nanosatellits. L'ESA mena un supòrt tecnic per ajudar lor lancament.

Lo projècte vencidor se dis Celesta, deu lançar lo satellit Robusta-1D en 2019. Quinze estudiants trabalhan sul projècte.

[ligam]


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Frederic Mistral sus Victor Gelu (1886)

Victor Gelu

En 1886 sortissiá en dos volums las òbras complètas de Victor Gelu amb un prefaci de Frederic Mistral.

Joan B. Seguin : critica del libre de Robèrt Lafont 'Renaissance du Sud'

Renaissance du sud, Robèrt Lafont, Gallimard

En 1970 sortissiá lo libre de Robèrt Lafont Renaissance du Sud. Essai sur la litteratura occitane au temps de Henri IV.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Airbus fabricarà tres moduls de servici de mai per Orion

Airbus EMS3

Lo dimars 2 de febrièr de 2021, Airbus anoncièt que l'Agéncia Espaciala Europèa (ESA) veniá de li comandar la construcion de tres moduls de servici suplementari.