robusta12/05/17 - Lo Centre Espacial Universitari de Montpelhièr (CSU) ven d'èsser seleccionat per l'ESA (European Space Agency) per rejónher lo sieu programa Fly your Satellite.

La candidatura de l'ISAE-Supaero de Tolosa es pas estada retenguda.

« C'est un grand pas en avant pour le CSU de Montpellier, Grâce à ce programme, nous allons bénéficier de l'appui des experts de l'ESA pendant deux à trois ans. Cet apport de compétence devrait permettre des avancées technologiques plus rapides que par le mode « essais-erreurs » auquel nous sommes habitués. » Çò dich Laurent Dusseau lo director de l'establiment montpelhierenc.

Lo programa Fly your Satellite es, primièr, un programa educatiu : deu ajudar los estudiants europèus que trabalhan dins lo domèni dels nanosatellits. L'ESA mena un supòrt tecnic per ajudar lor lancament.

Lo projècte vencidor se dis Celesta, deu lançar lo satellit Robusta-1D en 2019. Quinze estudiants trabalhan sul projècte.

[ligam]


En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Critica del libre 'L'enfugida' de Joan-Ives Casanòva

'L'enfugida' de Joan-Ives Casanova

Un article de Clamenç Pech dins La Setmana numèro 981.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Los motors de la fusada Super Heavy del Starship de SpaceX son estats testats

Tèst dels motors de la Super Heavy, 09/02/2023

Lo dijòus 9 de febrièr de 2023, SpaceX efectuèt sul site de Boca Chica en Texas un tèst dels motors de la fusada Super Heavy que deu menar en orbita bassa son astronau dicha Starship.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.