Lo CIRDÒC trabalha a la construccion d'una infrastructura informatica per perennizar las donadas numericas del patrimòni cultural e lingüistic occitan.

Aquí la presentacion que ne fan : Lo projècte d’infrastructura que permetrà l’estocatge evolutiu e securizat de las donadas numericas occitanas es en cors de realizacion !

Après dos ans d’analisis, de reflexions e de collècta de mejans, l’infrastructura d’estocatge e de tractament de las donadas numericas del domeni occitan serà efectiva d’aicí a la fin de l’annada 2017.

L’infrastructura garantirà la salvagarda perenna de las donadas numericas dins dos sites diferents e distants, connectats amb una fibra optica. Assegurarà aital l’albergament de totes los otisses de tractament de las donadas numericas per tal de las enriquesir en metadonadas especificas a l’archivatge.

Enfin e subretot, aquesta infrastructura es destinada a recepcionar lo mai largament possible totas las donadas numericas eissidas de divèrsas sorsas numericas collectadas al prèp de particulars, d’associacions o de collectivitats. Integrarà tanben totas las donadas que resultan de las òbras de numerizacion de las colleccions patrimonialas del CIRDÒC, elas meteissas enriquesidas per crompa, dons, legats e depaus.


La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Lo grelhon, lo lop e las abelhas : un conte de Justin Bessou

Detalh d'una gravadura de Tavy Notton (1914-1977) sus la vida de las abelhas

Lo grelhon, lo lop e las abelhas es lo primièr tèxt dels Contes de la Tatà Mannon de Justin Bessou.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Espaci : programa Susie d'ArianeGroup

Susie d'ArianeGroup

En setembre de 2022 ArianGroup desvelèt Susie.