Occitanica lo portal del CIRDÒC dedicat als documents numerics presenta (novembre de 2017) la nòva rubrica « Campus ».

Aquel site a per vocacion de recampar e de donar accès a las produccions de la recèrca actuala en domeni occitan. Segon los creators, es a l'encòp bibliotèca numerica e archiu obèrt de la recèrca en domeni occitan, permet d'accedir als memòris universitaris, tèsis, articles scientifics, actes de collòquis, conferéncias o als documents de preparacions als concorses (CAPES, agregacion, etc.).

Permet tanben als ensenhaires, cercaires, universitats e laboratòris de recèrca de far conéisser e difusar lors òbras dins lo cadre d'un portal de contenguts enciclopedics que s'adreçan a totes los publics.

Mes en òbra pels bibliotecaris e tecnicians del CIRDÒC, vòl èsser una aisina a la disposicion de l'ensemble de la comunautat scientifica per tal de referenciar, publicar, far conéisser e difusar l'actualitat dels sabers occitans al prèp d'un public larg.

Lo site nos balha un istoric sus los estudis occitan. Aquí, çai jos, çò que ne dison :

« Los estudis occitans (estudis sus la lenga, la literatura, l'istòria e los documents istorics de l'espaci occitanofòn, los elements de cultura, de societat e de civilizacion, ancians e contemporanèus) representan un ample camp d'estudi pluridisciplinari, internacional e que s'inscriu dins una istòria longa.

« Tre la debuta de l'epòca modèrna d'intellectuals europèus s'interèssan a la lenga e a l'art poetic dels trobadors d'expression occitana dels sègles XII e XIII, ja percebuts coma fondamentals dins l'istòria de la pensada, de las lengas e de la cultura europèa modèrna : l’italian Pietro Bembo (1470-1547), lo provençal Jean de Nostredame (v. 1507-1577), lo catalan Antonio Bastero (v. 1675-1737) o encara lo francés Jean-Baptiste de La Curne de Sainte-Palaye (1697-1781) consultan, transcrivon, estúdian lo còrpus literari occitan de l'Edat Mejana.

« A partir del sègle XIX, los estudis occitans coneisson un creis vertadièr e s'estructuran dins lo quadre dels estudis de lenga e civilizacion romanas a l'entorn de las òbras de François Raynouard (1761-1836), qu'edita una part granda del còrpus literari occitan de l'Edat Mejana. Tre la fin del sègle XIX, de cadièras especializadas apareisson dins las universitats de l'espaci occitan (Bordèu, Montpelhièr, Ais, etc.) mentre que los estudis romanics creisson internacionalament. La segonda mitat del sègle XX es marcada pel desvolopament de l'ensenhament e de la recèrca universitària en domeni occitan, en particular en França a l'entorn de las òbras e de l'accion de Robèrt Lafont e a l'estrangièr dins las universitats qu'an ja una longa tradicion d'estudis romanics (Alemanha, Itàlia, Reialme Unit, Espanha, etc.). Tre las annadas 1950 los cercaires del mond entièr que trabalhan sus la matièra occitana prenon la costuma de se rencontrar per de collòquis e congrèsses internacionals. En 1981 decidisson d'estructurar lor accion en creant l'Associacion internacionala d'estudis occitans, associacion fòrça activa que testimònia de l'actualitat dels estudis occitans dins mai de 25 païses del mond.

« Los estudis occitans representan doncas a l'ora d'ara un camp d'estudi ample e fòrça diversificat, integrant de disciplinas e d'axes de recèrca nombroses, repartits dins las universitats e estructuras de recèrca de nombroses païses del mond. Permetre als cercaires coma al grand public de conéisser l'actualitat dels sabers en domeni occitan, d'accedir a las ressorsas dispersadas dins los archius obèrts, portals d'universitats o revistas electronicas, es la tòca de la rubrica « Campus » al dintre del portal Occitanica. »

[Campus]


Virgin Galactic desvela lo VSS Imagine

Lo VSS Imagine

A la fin del mes de març de 2021 la societat Virgin Galactic desvelèt son vaissèl lo VSS Imagine.

Primièr vòl amb de passatgièrs al delà de la linha de Kármán capitat per Blue Origin

Lo New Shepard lo 20/07/2021

Lo dimars 20 de julhet de 2021 la societat Blue Origin mandèt pel primièr còp al delà de la linha de Kármán quatre passatgièrs. Tot s'es plan passat.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Rolls-Royce e Reaction Engines trabalhan sus una nòva generacion de motors

La societat Rolls-Royce aprogondís sa collaboracion amb Reaction Engines.