mars

Un article publicat dins la revista Science lo 25 de julhet de 2018 afortís l'existéncia d'un volum d'aiga josterran important sul planeta Mars.

L'article se titola Radar evidence of subglacial liquid water on Mars

La preséncia d'aiga liquida es un elements important per que se pòsca desvolopar la vida. D'aquí la multiplicacion de las missions robotizadas dins lo sistèma solar per fin de n'establir la preséncia.

Aquesta descobèrta es deguda a la pichona nau espaciala europèa Mars Express e daissa pensar que d'aiga liquida sus Mars non se tròba pas solament que de faiçon temporari dins de pichons rajòls, coma constatat recentament, mas que i a de massas importantas e permanentas.

La resèrva descobèrt s'espandiriá sus un vintenat de quilomètres, a una prigondor de 1,5 quilomètre. Es localizada prèp del Pòl Sud. Pro establa, podriá èsser lo luòc de desvolopament de vidas microbianas.

Pr'aquò aquela aiga es frecha e fòrça cargada en sal, es justament aquela fòrta concentracion en sal que la manten a l'estat liquide. Tot aquò ajuda pas al desvolopament de la vida tala que coneguda sus Tèrra.

*

Lo projècte Mars Express es bailejat per l'ESA (European Space Agency). Es la societat Astrium basada a Tolosa que n'assegurèt lo desvolopament.

La sonda es estada mandada dins l'espaci en 2003 per una fusada Soyuz. Dempuèi arrèsta pas de mandar de donadas que son puèi esplechadas per diferentas còlas de scientifcs de per lo mond.

A per mission de cartografiar lo planeta e d'establir la composicion dels sòls e de l'atmosfèra. D'arrèu, dempuèi 2003, trabalha.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : primièra mission Polaris Dawn

Polaris Dawn setembre de 2024

Lo dimars 10 de setembre de 2024 la capsula Dragon Crew de la primièra mission Polaris Dawn es estada mandada dins l'espaci dempuèi Cap canaveral.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.