Lo demonstrator CityAirbus en 2019 © Airbus

Lo 3 de mai de 2019 pel primièr còp lo demonstrator talha reala de l'aeronèf CityAirbus s'enairèt a Donauwörth en Alemanha.

Lo constructor trabalha sus diferents projèctes de mobilitat per deman. Al còr de sas preocupacions la mobilitat urbana. Lo programa CityAirbus a per ambicion de respondre a aqueles futurs besonhs.

Aquel primièr test permetèt simplament d'esprovar la capacitat de descolatge de l'aparelh que demorèt ancorat al sòl per de cables. Es lo sistèma de propulsion e de contraròtle que èra al còr de las atencion dels engenhaires.

Lo veïcul es electric e dispausa de uèch elices gropadas per doas dins quatre cadres que susmontan l'aparelh. A per vocacion a tèrma d'èsser autonòm.

Un autre veïcul lo Vahana es tanben en cors de desvolopament per Airbus al dintre del centre de recèrca A3 del grop basat als Estats Units.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Ives Roqueta sus Frederic Mistral

Tresor

Un article de Ives Roqueta (junh de 1998). Sorsa : Lo Lugarn numèro 86/87, 2004.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.