Espaci e defensa

Lo govèrn francés prevei de se dotar dels mejans necessaris per mestrejar militarament l'espaci que considèra coma un front novèl de defendre.

Florence Parly presentèt lo 25 de julhet de 2019 sus la basa aeriana de Lion-Mont Verdun l'estrategia prevista pel ministèri.

Ja lo 13 de julhet, lo president Macron aviá anonciat que de mejans suplementaris serián consacrats a la defensa de l'espaci. L'objectiu d'en primièr es de poder detectar e identificar los satellits, e de protegir los mejans actualament present dins lo domèni espacial.

Lo president aviá alara precisat que lo comandament militar d'aquela entitat dedicada a l'espaci seriá basat a Tolosa.

D'aicí a 2025 son 700 milions d'èuros d'investiments de mai que son previst dins lo sector de la defensa espaciala per complir aqueles novèls objectius. Se venon apondre als 3,6 miliards d'èuros ja previst per la lei de programacion militara 2019-2025 per renovelar las capacitats satellitaras de l'armada.

Aquelas declaracions intervenon après la decision presa pels Estat Unis en 2018 de crear una seisena fòrça armada : la United States Space Force que debriá èsser operacionala tre 2020.

Clau per un nombre de mai en mai important d'activitats umanas, l'espaci ven per los grands poders un novèl terren de batèsta. Quatre païses an ja provat que podián destruire de satellits : China, Índia, Russia e Estats Units.


Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.

Montpelhièr : l'arpa del Senhor Guilhèm

En març de 2018 dins sa revista mesadièra la vila de Montpelhièr comunicava en occitan.

Joan-Claudi Sèrras : critica de 'La pluèja rossèla' de Julio Llamazares

La pluèja rossèla, Julio Llamazares

En 2008 sortissiá a cò de IEO Edicions la traduccion occitana del libre de Julio Llamazares La lluvia amarilla.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.

Primièrs ensages in situ pel motor Vulcain d'Ariane 6 a Kourou

Lo dimars 5 de setembre de 2023 jos la direccion de l'European Space Agency es estat alucat, sus son site de partença, lo motor Vulcain de la fusada Ariane 6.

La NASA reüssiguèt a escrachar una aparelh sus l'asteroïde Dimorphos

Dimorphos

La mission DART, per Double Asteroid Redirection Test, s'acabèt coma previst : la pichona nau espaciala s'escrachèt a la velocitat de 22 000 km/h sus Dimorphos dins la nuèch del diluns 26 al dimars 27 de setembre de 2022.