robonaut2La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.

Por poder efectuar aquelas tacas son estats concebuts per poder amanar los objectes, de la meteissa faiçon que los òmes en utilizant lo meteis espaci de trabalh e los meteisses otisses. Una tala concepcion aumenta lor efficacitat e rend lo desvolopament de robòts espacializat inutil. Son de robòt tronc, plaçats sus de pedestrals, possedisson pas de cambas, pòdon ventualament subremontar de pichon carris coma le Centaur-2.

Lo primièr Robonaut es estat mandat, via Discovery, sus l'ISS dins l'encastre de la mission STS-133 lo 24/02/2011. Deu servir a manipular d'otisses dusca ara manejats per d'umans amb per objectiu de mermar la carga de trabalh dels astronautas dins l'espaci, ganhar en precisions sus d'unes tascas e limitar los risques pels umans - [ligam]


Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.

Totèm : l'agaça d'Abelhan

agaça

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.