sabla-marsDecembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.

Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.

L'experiment confirmèt la capacitat dels apleches a menar las analisas segon la especificacions previstas.

Los otisses d'analisa SAM (Sample Analysis at Mars) e CheMin (Chemestry an Minerology) an detectats un ensemble complex de compausats quimics : aiga, sulfur e perclorat (ClO4-).

La quantitat d'aiga constatada èra mai importanta que çò previst.

Lo perclorat es un element reactiu. Un còp calfats, los escapolons formèron amb d'autres compausats de clorometan (CH3Cl) es aquesta molecula carbonada que los aparelhs an detectada.

Segon la NASA lo clòr es ben d'origina marsiana, mas lo compausat carbonat present que permetèt la produccion de clorometan es pas conegut, la siá provenença tanpauc, podriá èsser d'origina terrèstre - matèria residuala encara presenta dins la cambra, menada pel veïcul - podriá venir de l'espaci o enfin plan segur de Mars dins aquel cas podriá èsser non pas d'origina biologica mas geologica.

Cap de descobertas majora donc pel moment, qualques confimacions (preséncia de perclorata ja detectada per la mission NASA's Phoenix Lander), d'incertiuds e de questions.

La mission se perseguís vèrs lo site Gleneg e lo Mont Sharp, tòca de l'expedicion.

[Istoric de la mission] - Sorsa NASA - 03/12/2012 - [ligam]

[I a d'aiga liquida sus Mars] - 28/09/2015


Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

SpaceX : segond ensag del Starship

Segond ensag, Starship, SpaceX, 18 de novembre de 2023

Se debanèt lo 18 de novembre de 2023 lo segond ensag de la fusada Starship.

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Conectica per cargar los aparelhs portables

Cargador tipe C

En setembre de 2021 la Comission Europèa presentava un plan per armonizar la conectica dels cargadors dels aparelhs portables. Dimars 7 de junh de 2022 lo Conselh adoptèt aquelas preconizacions.

Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.