Virgin Orbit genièr de 2021
Lo boeing 747 de Virgin Orbit larga LauncherOne en genièr de 2021

La fusada de Virgin Orbit posquèt jónher l'espaci

Lo diluns 18 de genièr de 2021, pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbit sos primièrs satellits.

Puslèu que d'emplegar una fusada tradicionala que partís del sòl, aquesta es largada dempuèi un avion. Exactament un Boeing 747 modificat que en nauta altitud larga la fusada. Aquesta puèi jonh l'orbita terrèstra amb sos satellits.

La fusada a per nom : LauncherOne.

Aquel tipe de mandadís es possible per de pichonas cargas que devon èsser plaçadas sus d'orbitas bassas.

Los avantatges son nombroses : al nivèl logistic, los mejans de metre en plaça son mens importants çò qu'augmenta la flexibilitat del servici, la carga utila de la fusada es, ela, optimala.

Lo 18 de genièr son dètz nonosatellits que son estats mandats. Provenián d'universitats estatsunidencas.

Lor precedent ensag se debanèt en 2020, sens succès.

La societat Virgin Orbit es estada creada en 2017 per Richard Branson e s'aprèsta desenant a passar al servici comercial.


Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Los romans de Cristian Chaumont

Los darrièrs romans de Christan Chaumont

Cristian Chaumont publiquèt son primièr libre en 2010 a IEO Edicions, un roman policièr d'un pauc mai de cent paginas que revolucionèt pas las letras occitanas mas qu'aviá alara lo merite de donar a la literatura nòstra un libre dins un genre un pauc delaissat : lo policièr.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.