Virgin Orbit genièr de 2021
Lo boeing 747 de Virgin Orbit larga LauncherOne en genièr de 2021

La fusada de Virgin Orbit posquèt jónher l'espaci

Lo diluns 18 de genièr de 2021, pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbit sos primièrs satellits.

Puslèu que d'emplegar una fusada tradicionala que partís del sòl, aquesta es largada dempuèi un avion. Exactament un Boeing 747 modificat que en nauta altitud larga la fusada. Aquesta puèi jonh l'orbita terrèstra amb sos satellits.

La fusada a per nom : LauncherOne.

Aquel tipe de mandadís es possible per de pichonas cargas que devon èsser plaçadas sus d'orbitas bassas.

Los avantatges son nombroses : al nivèl logistic, los mejans de metre en plaça son mens importants çò qu'augmenta la flexibilitat del servici, la carga utila de la fusada es, ela, optimala.

Lo 18 de genièr son dètz nonosatellits que son estats mandats. Provenián d'universitats estatsunidencas.

Lor precedent ensag se debanèt en 2020, sens succès.

La societat Virgin Orbit es estada creada en 2017 per Richard Branson e s'aprèsta desenant a passar al servici comercial.


L'ë-C3 de Citroën arriba

Citroën ë-C3

Es en venda la ë-C3 de Citroën. Presentada a la fin de l'an 2023 la pichona electrica Citroën èra esperada. Ven enriquir l'ofèrta en pichonas veituras electricas.

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Cristian Rapin e lo Prèmi Nobel de Mistral

Medalha Nobel

Un article de Cristian Rapin dins Lo Lugarn numèro 86-87, auton de 2004.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Produccion d'idrogèn : la Region Occitània se posiciona

Idrogèn verd

La Region Occitània vòl venir lo primièr territòri a energia positiva. Per aquò desvolopa de mejans de producion adaptats.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Aeronautica : Blue Spirit Aero desvolopa de motors d'avion a idrogèn

Lo Dragonfly de Blue Spirit Aero

Los industrials del sector aeronautic demòran creatius en Region Occitània. Blue Spirit Aero (BSA) prevei de produsir un pichon avion de quatre o cinc plaças equipat de motors a idrogèn. Un avion que preveson de nommar Dragonfly.