Virgin Orbit genièr de 2021
Lo boeing 747 de Virgin Orbit larga LauncherOne en genièr de 2021

La fusada de Virgin Orbit posquèt jónher l'espaci

Lo diluns 18 de genièr de 2021, pel primièr còp l'entrepresa Virgin Orbit posquèt mandar en orbit sos primièrs satellits.

Puslèu que d'emplegar una fusada tradicionala que partís del sòl, aquesta es largada dempuèi un avion. Exactament un Boeing 747 modificat que en nauta altitud larga la fusada. Aquesta puèi jonh l'orbita terrèstra amb sos satellits.

La fusada a per nom : LauncherOne.

Aquel tipe de mandadís es possible per de pichonas cargas que devon èsser plaçadas sus d'orbitas bassas.

Los avantatges son nombroses : al nivèl logistic, los mejans de metre en plaça son mens importants çò qu'augmenta la flexibilitat del servici, la carga utila de la fusada es, ela, optimala.

Lo 18 de genièr son dètz nonosatellits que son estats mandats. Provenián d'universitats estatsunidencas.

Lor precedent ensag se debanèt en 2020, sens succès.

La societat Virgin Orbit es estada creada en 2017 per Richard Branson e s'aprèsta desenant a passar al servici comercial.


Los primièrs images del telescòpi James Webb son estats difusats

SMAC 0723, James Webb telescòpi, 2022

Al la debuta del mes de julhet de 2022 foguèron desveladas las primièras fotografias obtengudas mercés al telescòpi espacial James Webb (JWST).

Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Totèm : lo camèl de Besièrs

Camèl de Besièrs

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2 amb de contes suls animals totemics.

Max Roqueta e lo roman

Mièja-Gauta

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Lo Parlament Europèu vota per l'adopcion d'una presa universala per cargar los aparelhs portatius

Presa USB-C

Lo dimars 4 d'octobre de 2022 lo Parlament Europèu adoptèt las preconizacions de la Comission relativa a la generalizacion de la prisa USB-C suls aparelhs portatius.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.