Ingenuity lo 16/04/2021
Ingenuity sul sòl marcian lo 16 d'abril de 2021 © NASA

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dins l'encastre de la mission scientifica marciana de la NASA actualament en cors, menada essencialament pel robòt Perseverance, lo pichon dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl lo 19 d'abril de 2021.

L'ensag es estat modèste : l'aparelh s'enairèt, montèt a tres mètres de naut, i demorèt un trentenat de segondas abans de se tornar pausar.

Aquò èra lo primièr còp qu'un aparelh uman volava sus la planeta Mars.

Cal saupre que l'atmosfèra alà es tèune, 1 % de l'atmosfèra terrèstra. Per se poder manténer Ingenuity dispausa de doblas eliças que viran a 2 500 torns per minuta. Demai es leugièr : 1,8 kg.

Totas aquelas operacions son programadas dempuèi la Tèrra e se fan automaticament.


Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Airbus desvela sa vision del CityAirbus de deman

CityAirbus NextGen

Lo dimars 21 de setembre de 2021 Airbus desvelèt a Tolosa son projècte CityAirbus NextGen.

Maria-Clàudia Gastou : sus 'l'Armana prouvençau'

armana prouvençau

A propaus de l'Armana prouvençau.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Politica espaciala de l'Union Europèa

La Tèrra vista de l'espaci

Lo divendres 10 de març de 2023, la Comission Europèa e lo Servici Europèu d'Accion Exteriora publicava lo document Estrategia espaciala de l'Union per la seguretat e la defensa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.