Ingenuity lo 16/04/2021
Ingenuity sul sòl marcian lo 16 d'abril de 2021 © NASA

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Dins l'encastre de la mission scientifica marciana de la NASA actualament en cors, menada essencialament pel robòt Perseverance, lo pichon dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl lo 19 d'abril de 2021.

L'ensag es estat modèste : l'aparelh s'enairèt, montèt a tres mètres de naut, i demorèt un trentenat de segondas abans de se tornar pausar.

Aquò èra lo primièr còp qu'un aparelh uman volava sus la planeta Mars.

Cal saupre que l'atmosfèra alà es tèune, 1 % de l'atmosfèra terrèstra. Per se poder manténer Ingenuity dispausa de doblas eliças que viran a 2 500 torns per minuta. Demai es leugièr : 1,8 kg.

Totas aquelas operacions son programadas dempuèi la Tèrra e se fan automaticament.


Aura Aero e Thales trabalhan ensems per desvolopar l'avionica de deman

L'avions regionals electric ERA, Aura Aero

A la debuta del mes de febrièr de 2023 las entrepresas Aura Aero e Thales comuniquèran sus lor intencion de trabalhar amassa per desvolopar una avionica adaptada als futurs avions electrics o ibrids.

Fusion termonucleara : una avançada en fusion inerciala

NIF target chamber

Lo 8 d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) comuniquèt sus sos progrèsses rencents en fusion inerciala.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Lo telescòpi espacial Euclid es dins l'espaci

Lògo de la mission Euclid

Lo telescòpi espacial Euclid es estat mandat dins l'espaci lo dissabte 1èr de julhet de 2023.

Mission Artemis I : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.