Visual de la mission Ax-1
Visual de la mission Ax-1

Divendre 8 d'abril de 2022 dempuèi lo centre espacial Kennedy en Florida, una còla de quatre astronautas partiguèt per l'Estacion Espaciala Internacionala (ISS).

Pel primièr cop dins l'istòria de l'ISS, l'ensemble dels membres embarcats èran pas d'astronautas d'institucions publicas coma l'ESA o la NASA. Tres èran cap d'entrepresa, Larry Connor, Mark Pathy, Eytan Stibbe, lo quatren èra un ancian astronauta, Michael López-Alegría.

Son demorats doas setmanas en orbita bassa, dins l'estacion, a efectuar divèrsas experiéncias scientificas. Se considèran non pas coma de toristes espacials mas ben coma d'astronautas privats.

Es la societat Axiom Space qu'organizèt lo viatge en collaboracion amb SpaceX e la NASA. La mission aviá per nom Ax-1.

Los quatres astronautas son tornats lo diluns 25 d'avril. Tres autras missions d'aquel tipe son ja previstas.

Axiom Space a per ambicion, al delà d'aquelas missions vèrs l'ISS, de bastir la siá pròpria estacion. Un primièr modul deu èsser mandat en orbita en 2024. Restacat d'en primièr a l'ISS se'n separariá a tèrme.

Los vòls entre la Tèrra e l'ISS son estats efectuats mercés a una capsula Dragon de SpaceX.


Primièr vòl amb de passatgièrs per Virgin Galactic

Lo VSS Unity lo 11/07/2021

Lo dimenge 11 de julhet de 2021 la societat Virgin Galactic mandèt en nauta altitud quatre passatgièrs.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Enric Pascal de Ròcaguda

Enric Pascal de Ròcaguda

Dins lo corrièr dels lectors de La Setmana en febrièr de 2013 Ramon Ginolhac tornava sus l'òbra d'Enric Pascal de Ròcaguda.

Joan Fourié sus Renat Nelli (1982)

Renat Nelli (René Nelli)

Un tèxt de Joan Fourié publicat dins la revista Aicí e ara (mai de 1982).

Lo futur pòrtavions de l'armada francesa serà nuclear

Pòrtavions

Lo dimars 8 de decembre de 2020 Emmanuel Macron anoncièt que lo futur pòrtavions que deu remplaçar lo Charles de Gaulle en 2038 seriá a propulsion nucleara.

Wright Electric trabalha a la definicion de son primièr motor

La startup Wright Electric ven d'anonciar a la fin del mes de genièr de 2020 la debuta del desvolopament de son primièr motor electric per avion.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.

Crosscall : lo telefonet provençal tot terren

La societat basada a Ais de Provença fabrica de telefonets a l'espròva dels terrens mai ostils.