Aeropòrt de Lion
L'aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Es l'aeropòrt de Lyon-Saint-Exupery qu'aculhira las primièras installacions tre 2023.

Aquestas concernisson la produccion, l'estocatge e la mesa a disposicion de l'idrogèn necessaris als usatges futur del sector. Tant pels aparelhs qu'evoluisson al sòl que pels avions.

En foncion de l'evolucion dels besonhs son totes los aeropòrts del malhum europèu de Vinci Airport que los tres partenaris preveson d'equipar.

Lo desvolopament d'avion a idrogèn fan pas que debutar. Las solucions tecnicas per un tal mòde de propulsion son pas encara estadas definidas. Airbus trabalha sul subjècte dempuèi 2018, lo programa se nomma ZEROe. L'objectiu dels actors del sector es de decabanonizar lo sector aerian.

D'autras solucions existisson per decarbonar lo sector aerian : notadament los motors electrics sus la quala trabalha Wright Electric en collaboracion amb EasyJet.


Union : armonizacion de la conectica per cargar lo material portatiu

USB-C

La Comission Europèa trabalha sus una directiva per fin d'armonizar dins l'Union lo material per cargar los aparelhs portatius : tabeletas, telefonets... Presentèt sa proposicion lo dijòus 23 de setembre de 2021.

França, Alemanha e Espanha signan un acòrd per finançar lo programa SCAF

SCAF

Lo diluns 30 d'agost de 2021, França, Alemanha e Espanha an signat un acòrd intergovernamental per assegurar lo desvolopament del programa SCAF.

Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt (1988)

Diccionaire occitan-français de Louis Alibert

Testimoniatge de Robèrt Martí sul diccionari de Loís Alibèrt.

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.

Mission Artemis 1 : la fusada es partida

Artemis 1 : partença

La fusada de la mission Artemis 1 es partida lo dimècres 16 de novembre de 2022 emportant la capsula Orion. Objectiu : la Luna.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

La Comission Europèa trabalha sus la legislacion tecnica necita per autorizar los veïculs autonòms de nivèl 4

Mercedez classa S

L'executiu de l'Union Europèa trabalha a definir la legislacion tecnica per permetre la mesa en circulation de veïculs autonòms de nivel 4.