lo-canariSul tren "lo canari" que circula dins los pirenèus catalans, un article de la revista del conselh regionala d'Occitània del mes de novembre de 2016.

Un "canari" centenari

Desempuèi mai de cent ans, lo tren jaune desservís los planastèls nauts catalans e fa partida del païsatge. La Region investís per sa reabilitacion.

Es unic, pòrta la colors catalanas, se passeja sus 63 km e poja 1166 m amb una declivitat recòrd. La linha foguèt lançada en 1903 per desenclavar los vilatges de montanha.

En 1927 Vilafranca de Conflent e La Tor de Queròl son religats. S’esperlonga desenant pel TER mai classic fins a Perpinhan e pel transpirenean Tolosa-Barcelona.

Tot l’an, lo canari - es son escais - desservís 22 garas. Nos fa l’oferta d’una vista fabulosa, amb dos sites classats al patrimòni mondial de l’Unesco, e passa per Font-Romeu, l’una de las estacions d’espòrts d’ivèrn las mai importantas dels Pirenèus. Sa construccion foguèt una epopèa, amb l’edificacion de 650 obratges d’art coma lo pont Giscard, quilhat a 80 m sus un precipici.


Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Joan-Maria Petit sus Jòrgi Reboul (1985)

Pròsas geograficas

Prefaci de Joan-Maria Petit a Pròsas geograficas de Jòrgi Reboul.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Sus l'òbra de René Girard

Adoration de l’Agneau de Dieu, Van Eyck, 1432

Un tèxt de la revista Aicí e ara numèro 3 (1979).