Del 4 de novembre entrò a la fin de l'an de 2019, lo membre d’acuèlh de l’ostal de la vila de Montpelhièr reçaupiá la mòstra Beate e Serge Klarsfeld, los combats de la Memòria 1968-1978.

La revista numèro 447 d'octobre de 2019 editada per la comuna presentava aquesta realizacion : un agach pausat sul destin d’aqueste parelh que faguèt de sa vida un combat per la memòria de las victimas de la Shoah.

 

Klarsfeld : doas consciéncias per l’umanitat

Dos pichons noms e un meteis nom. Los d’un parelh unit per la vida e animat pel meteis combat desempuèi quicòm coma 60 annadas. Un camin tras que brave que, de son vivent, a integrat los libres d’istòria. Beate e Serge Klarsfeld son l’incarnacion d’una lucha. Totes dos – ela filha d’un soldat de la Wehrmacht e el filh d’un josieu roman deportat a Auschwitz – an vodat una brava partida de sa vida a traçar los ancians nazis que visquèron en tota impunitat après 1945 e se batèron amb fòrça contra l’antisemitisme e per la memòria de las victimas de la Shoah. L’an passat, a la meteissa epòca, lo membre de las mòstras de l’Ostal de Ciutat de Montpelhièr aculhiguèt la mòstra Stalingrad, apèl a la patz. Ongan, es tornarmai question de memòria amb aquestas doas personalitats de tria amb Beate e Sèrgi Klarsfeld, los combats de la Memòria 1968-1978. Una mòstra caminaira, concebuda e realizada pel Memorial de la Shoah a París. Serà vesedoira al Clapàs del 4 de novembre 2019 cap al 3 de genièr de 2020.

La mòca

Se lo public bèl coneis mai que mai los Klarsfeld per aver menat Klaus Barbie davant los tribunals o jogat un ròtle màger dins los procèsses Bousquet, Touvier o Papon, aquesta mòstra, creada en 2018, s’interèssa mai que mai a una decennia. Aquela (1968-1978) que l’accion del parelh Klarsfeld va conéisser un resson internacional e que l’evolucion de la memòria de la Shoah bolèga enfin las consciéncias d’un continent cap a l’autre.

1968, es l’annada que Beate Klarsfeld pega una mòca a Kurt Georg Kiesinger. Per ela, èra inconcevable que lo cancelièr oèst-alemand pòsca èstre l’ancian responsable de la propaganda radiofonica d’Hitler.

1978, es l’annada de la publicacion per Sèrgi Klarsfeld e sa molhèr d’un trabalh fòrça brave de quinze annadas : lo Memorial de la deportacion dels Josieus de França.

Aquesta mòstra es facha de panèls amb contengut istoric, de fotografias e documents emai d’objèctes qu’apartenguèron als Klarsfeld. Aital retrobam doas mariòtas amb lors vestits, de medalhas e diplòmas, de cadenas estacadas sus un banc, l’agenda de Sèrgi Klarsfl es del temps del procès de Colònha que, tre 1979, veirà comparéisser tres dels responsables màgers de la « Solucion finala ».

Beate e Serge Klarsfeld publiquèron lors memòrias en 2015. Incredibla trajectòria qu’aquesta : la d’un engatjament personal que trobèt un resson brave que brave al ponch d'intrar en resonància amb l’istòria del sègle XX.


Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Provença : la comuna de La Seina comunica en occitan

La Seina

La vila de La Seina en Provença sul sieu site internet presenta cada mes dins la seccion D'aquí un article en occitan.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.