la beluga
La Beluga ! en 2019 a l'Estivada de Rodés

La Beluga !

Dempuèi qualques ans lo grop La Beluga trabalha son repertòri.

Lo triò compausat de Céline Mistral, Fred Montels e Franck Lepagnol posa dins lo ric fons occitan medieval un part de sa matèria. Veson dins los cants de las trobairitz poténcia e insomission ; amb abiletat e mestreja s'aplican a far tornar viure las voses d'aquelas femnas.

La part vocala de lors espectacles es assegurada per Céline Mistral. Franck Lepagnol s'encarga de la part electronica e del clavièr. Fred Montels es el als instruments, pòt passar del bouzouki o del nyckelharpa a la còrnamusa, es multi-instrumentista.

En 2019 lo grop èra present sus la granda scèna de l'Estivada de Rodés. Lo divendre 14 d'agost de 2020 èra a Concas en Roergue dins l'encastre del 15en festenal Les troubadours chantent l’art roman en Occitanie.

Trabalhan sus un novèl album que debriá sortir fin 2020.

Lor site es [aquí]


Sèrgi Viaule : critica del libre de Pau Gayraud 'Lo libre del causse'

Lo libre del causse - Pau Gayraud - Vent Terral

En 2016 l'editor Vent Terral tornava editar Lo libre del causse de Pau Gayraud.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Sus la musica occitana anciana

Mondonville per Quentin de La Tour

Un article de Marcel Carrieres escrich en 1972 per la revista Vida Nòva numèro 5.

Las lengas de l'Union Europèa

En 2013 sortissiá lo libre de Jaume Corbera Pou, La Unió Europea, un mosaic lingüístic. Dins lo jornal La Setmana numèro 1001 Joan-Claudi Forêt ne fasiá la critica.