Dictada occitana, Albi, 2023
Visual de la dictada occitana prevista a Albi lo 19 de genièr de 2023

La dictada occitana en Albigés prevista lo dijòus 19 de genièr a 14h sala de Pratgraussals, carrièra Lamothe a Albi es estada reportada al mes de febrièr.

Lo tèxte legit serà tirat de l’òbra de Cristian Laus. Los organizators convidan d’escòlas, de collègis e de licèus, entre autres, la Calandreta d’Albi, l’Escòla Ròcaguda, l’escòla de Puòggoson, lo licèu Belavista, etc. mas precison que totas las participacions son benvengudas !

Quin que siá vòstre nivèl de lenga, poiretz partejar un moment convivial amb los escolans e escolanas del Grand Albigés ! E per que tot lo mond pòsca ensajar de ganhar un prèmi, serà prepausat una « dictada a traucs ».

Pel primièr còp los pichons de la Calandreta participaràn tanben amb una « Dictada a traucs a etiquetas ».

Al delà de la simpla dictada de nombrosas animacions son previstas pendent aquel moment de partatge intergeneracional : danças, musica e cants amb BrindAir’Òc.

Las inscripcions adultes son a gratis.


Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sus l'empec de la lenga occitana en sciéncia

tablèu

Un article de Felip Carbona publicat dins la revista Vida Nòstra en 1972, sus l'emplec de la lenga occitana en sciéncia.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Extrach del libre de Josèp Maffre 'Lo conse malgrat el'

Cencha de conse

Un tèxt publicat dins la revista Lo Gai Saber en 1939.

Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.