Dos còps per mes, lo diluns, Samuel Grolleau, sòci de la còla del Barrut, anima a la Calandreta Dau Chivalet un talhièr de cant dobèrt a totes. Dins son magazine dels meses de genièr e febrièr la Metropòli de Montpelhièr presentava lo cors.

L'occitan en cantar

Ancian escolan de las Calandretas del Clapàs, Samuel Grolleau cabussèt tornarmai cap a la lenga occitana del temps de l’adolescéncia, abans que de seguir un trajècte universitari al departament d’occitan de l’Universitat Pau-Valerí. Actiu al MEDÒC, associacion emblematica dels estudiants d’Occitània, coneguda per sos balètis numeroses – balòchas popularas tradicionalas – seguís uèi un trajècte de cantaire, percussionista e « passaire de cant ».

Sòci de la corala polifonica del Barrut, anima un diluns de dos, un talhièr de cant organizat de uèch oras del ser cap a dètz oras e mièja a la Calandreta Dau Chivalet.

« Recrutam de longa »

Una formacion que desira de se dubrir al grand nombre. « Cadun nos pòt venir rejónher per cantar. Recrutam de longa. Pas cap de besonh de saber parlar occitan ni mai de coneissenças musicalas prealablas. Los cants populars concernisson tot lo mond ».

Ideal mai que mai per totes los que la lenga e la cultura occitana interèssan o pivelan. « La musica permet de far passar la lenga d’un biais sensible e eficaç... Mercés a la melodia, al ritme, es mai aisit de memorizar lo vocabulari e l’estructura gramaticala. E al cap de mantuna cançons apresas, començam ja d’aver una bona competéncia en lenga ».

Cants tradicionals e modèrnes

Lo repertòri de la corala mescla tan los cants tradicionals coma modèrnes. « Son sovent ligats a una reivindicacion politica o a d’unas practicas socialas, coma los carnavals e las fèstas del calendièr en general ». La corala participa aital a d’unes eveniments organizats per l’associacion Inter’Cal, menada pels parents d’escolans de las Calandretas de Montpelhièr. Coma lo 25 de novembre passat, pendent la celebracion de Martror, la Fèsta dels Mòrts al Peirós, en preséncia de dos cent pichòts de las Calandretas.

« l’objectiu essent de socializar la lenga occitana e de la far presenta çò mai que possible per l’espaci public ».

Sorsa del tèxte : revista de la Metropòli de Montpelhièr, genièr e febrièr de 2024.


Critica del libre 'École, Histoire de France et Minorités nationales'

Ecole, Histoire de France et Minorités nationales, Napoleon Bonaparte

Critica per Romieg Pach del libre de Claude Gendre e Françoise Javelier : École, Histoire de France et Minorités nationales (Fédérop, 1978)

Sèrgi Viaule : critica del libre 'Novèlas exemplaras' de Miguel de Cervantes

Miguel de Cervantes

En octobre de 2020 sortissiá lo libre Novèlas exemplaras de Miguel de Cervantes. Sèrgi Viaule ne fasiá la critica.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Patrick Sauzet : Per un modèl mimetic del contacte de lengas (1987)

Sul perqué de l'abandon de la lenga occitana, al delà del modèl erosiu e del modèl conflictual. Un article de Patrick Sauzet dins la revista Lengas.

Patrici Pojada sus l'aranés e l'occitan general

L'aranés e l'occitan general

En 2010 la generalitat de Catalonha publicava quatre estudis sus l'aranés e l'occitan general.