Per ne saupre mai sus Robèrt Lafont aquí una presentacion que nos balha lo CIRDOC :

"Es lo jorn de la Sant Joan, lo dimècres 24 de junh, que Robèrt Lafont es partit. Una data que vei treslusir fuòcs bèls per una nuèch corteta, pròcha de la data simbolica del solstici d'estiu. Nascut a Nimes lo 16 de març de 1923, aquela cara bèla de l'istòria europenca del sègle XXen es defuntada a Florença. Entre Occitània o Toscana, ciutadan d'Euròpa e del mond, Robèrt Lafont quitèt pas de s'adreçar al mond tot e d'obrar dins maites domenis. Es un dels mai bèls pensaires del mond occitan contemporanèu."

Podètz legir sa biografia en .pdf [ligam]


Lo site de René Merle : Remembrança

Illustracion, site de René Merle

René Merle es actiu dempuèi las annadas setanta al còp coma escrivan, cercaire o militant. S'interessèt notadament a l'accion occitanista e a la lenga occitana. Publica sus un site dedicat la frucha de son trabalh.

Peticion contra la fin de l'Estivada de Rodés : Gardarem l'Estivada

Gardarem l'Estivada

Après las anóncias del conse de Rodés, Christian Teyssèdre, al subjècte de las animacions estivalas previstas per la vila, que preveson la desaparicion de l'Estivada coma manifestacion culturala occitana, un collectiu s'organiza per son manteniment.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Critica del libre de Georges Labouysse 'Histoire de France, l’imposture'

Siege d'alesia, Vercingetorix Jules Cesar

Dins la revista Lo lugarn numèro 94 Cristian Rapin tornava sul libre de Georges Labouysse Histoire de France, l'imposture.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.