Per ne saupre mai sus Robèrt Lafont aquí una presentacion que nos balha lo CIRDOC :

"Es lo jorn de la Sant Joan, lo dimècres 24 de junh, que Robèrt Lafont es partit. Una data que vei treslusir fuòcs bèls per una nuèch corteta, pròcha de la data simbolica del solstici d'estiu. Nascut a Nimes lo 16 de març de 1923, aquela cara bèla de l'istòria europenca del sègle XXen es defuntada a Florença. Entre Occitània o Toscana, ciutadan d'Euròpa e del mond, Robèrt Lafont quitèt pas de s'adreçar al mond tot e d'obrar dins maites domenis. Es un dels mai bèls pensaires del mond occitan contemporanèu."

Podètz legir sa biografia en .pdf [ligam]


Estudi sus la Cançon de la Crosada

En 2015 sortissiá lo libre Lorsque la poésie fait le souverain, Étude sur la Chanson de la Croisade Albigeoise.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Union Europèa : ajudas a la infrastructuras de transpòrt

Ralh ferroviari

Lo dijòus 22 de junh de 2023 la Comission Europèa comunicava sus la politica de l'Union en matèria de transpòrt. Son 6,2 miliards d'èuros que seràn investits dins las infrastructuras.

Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Venècia : extrach del roman 'Mièja-Gauta'

Masqueta

Extrach del roman Mièja-Gauta de Max Roqueta paregut en 2010 a las edicions Trabucaire.