projecte-vidasLo portal Vida presentat per Occitanica s'enriquís de contunh.

En 2014 dins los resumits del congrès de l'AIEO, Yan Lespoux (Universitat de Montpelhièr 3), Philippe Martel (Universitat de Montpelhièr 3), Marie-Jeanne Verny (Universitat de Montpelhièr 3) e Benjamin Assié (CIRDOC, Besièrs) comunicavan sul projècte.

Un otís de tria per melhor coneisser los actors de la literatura occitana, anciana o modèrna.

Lo projècte Vidas, qu'es aquò ? 

Qui son aqueles òmes e aquelas femna, escriveires, militants del Felibritge o de las tendéncias divèrsas de l'occitanisme contemporanèu (sègles XIX - XXI) que lo cercaire rescontra regularament, quand despolha de revistas o tròba en cò d'un boquinista o dins una bibliotèca un obratge que sap pas res, a priori, de son autor ?

Fins ara, podiam pas comptar sus cap de banca de donadas biograficas vertadièra en mesura de recensar l'ensemble dels actors de la renaissença occitana.

Vidas es un projècte de diccionari biografic de l'ensemble dels actors dels diferents movements de la renaissença d'òc qu'espelisson a partir del sègle XIX dins l'ensemble de l'espaci occitanofòn e al delai d'aqueste. Lo modèl que l'inspira es aquel del Maitron, diccionari del moviment obrièr [ligam].

Per capitar aqueste projècte, serà fach rampèl a de collaborators combroses, indispensables per cobrir, sota lo contraròtle del comitat scientific, un camp de recèrcas tan larg dins lo temps coma dins l'espaci.

Vidas es un projècte a l'iniciativa de la compausanta REDOC/LLACS de l'Universitat Paul-Valéry Montpelhièr 3 e del CIRDOC-Mediatèca interregionala occitana.

 

 Ligam : http://vidas.occitanica.eu/


Occitània en qualques mots

Detalh de la cobèrta 'L'Occitanie en 48 mots' d'Herve Terral

En 2014 sortissiá lo libre L'Occitanie en 48 mots d'Hervé Terral.

Sul libre de Régine Lacroix-Neuberth 'Le Théatricule et le caleçon d'écailles'

Le Théatricule et le caleçon d'écailles

Critica de Robèrt Lafont del libre Le Théatricule et le caleçon d'écailles.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Vidèo : entrevista de Maria-Joana Verny

M.-J. Verny

L'entrevista de Maria-Joana Verny (FELCO) per Marius Blenet (França 3). Genièr de 2017.