Sul lexic occitan e sa salvagarda : un article del Magazine del Conselh general d'Avairon (Genièr-Febrièr de 2015 - Pagina 17).

Patrimònis - La salvagarda del patrimòni material mobiliza las energias d’un fum de benevòls e la generositat de mecènas. Lo trabalh manca pas ça que la e lo trabalh fach per de particulièrs, d’associacions, coma Salvagarda de Roergue, o de collectivitats deu èsser reconegut e valorizat. Caldriá tanben trapar lo bon biais de valorizar la salvagarda del patrimòni lingüistic.

En Roergue, avèm benlèu cent cinquanta mots de la lenga occitana pel patrimòni bastit que son presents a de centenats d’exemplaris dins los noms dels luòcs.

  • Pel bastit del sacrat, avèm : orador/oratòri, crotz, capèla, glèisa, abadiá, previnquièiras, apendariá...
  • Pel bastit militari, avèm : sala, garda, ròca, pèira, mòta, fòrt, cailar, castèl, castèlnòu...
  • Pel bastit gropat : bastida, vialar, vila, salvetat, mas, gitats, lòtja...
  • Pels ponts e camins : pont/pònt, planca/planqueta, vial, camin, calada, carrièira...
  • Per l’ostal e la bòria : ostal, potz, abeurador, lavador, bòria, escura, fenial...

Seriá plan que los particulièrs e las collectivitats que meton en plaça los panèus de senhalizacion agèsson l’idèa de metre, a costat de la forma francizada, la forma occitana. Per aquò far, pòdon èsser ajudats pel servici Institut occitan d’Avairon – Al canton. E perqué pas un prèmi departamental ?


Prefaci de Felip Gardy a 'La quimèra' de Joan Bodon (1989)

La Quimèra

Per sa reedicion en 1989, las Edicion de Roergue accompanhava lo libre de Joan Bodon d'un prefaci de Felip Gadry.

Joan-Loís Segondy : presentacion del libre 'D’aucèls e d’òmes'

En 2023 sortissiá lo libre D’aucèls e d’òmes de Joan-Loís Segondy.

Ajuda militara a Ucraina : Caesars e missils AASM

Missil AASM

Lo 18 de genièr de 2024 lo ministre de la defensa francés Sébastien Lecornu anoncièt un cèrt nombre de mesuras per ajudar Ucraina dins sa lucha contra l'occupant rus.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Suls libres de Joan-Ives Casanòva 'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

'Trèns per d'aubres mòrts' e 'A l'esperduda dau silenci'

En 2007 sortissián dos libres de Joan-Ives Casanòva : Trèns per d'aubres mòrts e A l'esperduda dau silenci.