Sul lexic occitan e sa salvagarda : un article del Magazine del Conselh general d'Avairon (Genièr-Febrièr de 2015 - Pagina 17).

Patrimònis - La salvagarda del patrimòni material mobiliza las energias d’un fum de benevòls e la generositat de mecènas. Lo trabalh manca pas ça que la e lo trabalh fach per de particulièrs, d’associacions, coma Salvagarda de Roergue, o de collectivitats deu èsser reconegut e valorizat. Caldriá tanben trapar lo bon biais de valorizar la salvagarda del patrimòni lingüistic.

En Roergue, avèm benlèu cent cinquanta mots de la lenga occitana pel patrimòni bastit que son presents a de centenats d’exemplaris dins los noms dels luòcs.

  • Pel bastit del sacrat, avèm : orador/oratòri, crotz, capèla, glèisa, abadiá, previnquièiras, apendariá...
  • Pel bastit militari, avèm : sala, garda, ròca, pèira, mòta, fòrt, cailar, castèl, castèlnòu...
  • Pel bastit gropat : bastida, vialar, vila, salvetat, mas, gitats, lòtja...
  • Pels ponts e camins : pont/pònt, planca/planqueta, vial, camin, calada, carrièira...
  • Per l’ostal e la bòria : ostal, potz, abeurador, lavador, bòria, escura, fenial...

Seriá plan que los particulièrs e las collectivitats que meton en plaça los panèus de senhalizacion agèsson l’idèa de metre, a costat de la forma francizada, la forma occitana. Per aquò far, pòdon èsser ajudats pel servici Institut occitan d’Avairon – Al canton. E perqué pas un prèmi departamental ?


Istòria : 1065, assemblada de Tologes

Enluminure

Un article de la revista Viure numèro 3, 1965.

Lo pintre Pierre François

Presentacion de Pierre François, pintre originari de Seta, que a son biais participèt a la fin del sègle XX a l'accion occitana en illustrant de cobèrtas de libres.

Croàcia passa a l'èuro e intra dins l'espaci Schengen

Membre de l'Union Europèa dempuèi 2013, Croàcia emplega dempuèi aqueste 1èr de genièr de 2023 l'èuro coma moneda. De pèças novèlas son donc intradas en circulacion.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Ives roqueta, escritura, enfança e... lo libre de François Cavanna 'Les Ritals'

Cavanna 'Les Ritals' detalhs

En 1979 dins la revista Aicí e ara Ives Roqueta tornava, alara que veniá de legir lo libre de François Cavanna Les Rital, sus son rapòrt a l'enfança coma escrivan.