Sul lexic occitan e sa salvagarda : un article del Magazine del Conselh general d'Avairon (Genièr-Febrièr de 2015 - Pagina 17).

Patrimònis - La salvagarda del patrimòni material mobiliza las energias d’un fum de benevòls e la generositat de mecènas. Lo trabalh manca pas ça que la e lo trabalh fach per de particulièrs, d’associacions, coma Salvagarda de Roergue, o de collectivitats deu èsser reconegut e valorizat. Caldriá tanben trapar lo bon biais de valorizar la salvagarda del patrimòni lingüistic.

En Roergue, avèm benlèu cent cinquanta mots de la lenga occitana pel patrimòni bastit que son presents a de centenats d’exemplaris dins los noms dels luòcs.

  • Pel bastit del sacrat, avèm : orador/oratòri, crotz, capèla, glèisa, abadiá, previnquièiras, apendariá...
  • Pel bastit militari, avèm : sala, garda, ròca, pèira, mòta, fòrt, cailar, castèl, castèlnòu...
  • Pel bastit gropat : bastida, vialar, vila, salvetat, mas, gitats, lòtja...
  • Pels ponts e camins : pont/pònt, planca/planqueta, vial, camin, calada, carrièira...
  • Per l’ostal e la bòria : ostal, potz, abeurador, lavador, bòria, escura, fenial...

Seriá plan que los particulièrs e las collectivitats que meton en plaça los panèus de senhalizacion agèsson l’idèa de metre, a costat de la forma francizada, la forma occitana. Per aquò far, pòdon èsser ajudats pel servici Institut occitan d’Avairon – Al canton. E perqué pas un prèmi departamental ?


Tolosa : Aplec de la sardana

Aplec de la sardana

Dins son magazine del mes de mai de 2019 la vila de Tolosa publicava una entrevista d'Estel Llansana que presentava l’Aplec de la sardana que s'anava debanar dins la vila.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.

Votacion del Parlament Europèu per melhorar la mobilitat electrica

Lògo recarga electrica

A la debuta del mes de julhet de 2023 lo Parlament Europèu votèt per l'adopcion de règlas novèlas per fin de far créisser lo nombre de las estacions que permeton de recargar los veïculs electrics. Las novèlas disposicions preveson tanben de ne facilitar l'usatge.

Suls rapòrts entre la lenga occitana e la lenga francesa

Langue d'oïl contre langue d'oc

En 1979 dins la revista Aicí e ara, Francés Pic presentava lo libre de Michel Baris, Langue d'oïl contre langue d'oc

Joan Jaurés : educacion populara e lengas (1911)

Joan Jaurés

Lo 15 d'agost de 1911 dins La dépêche du Midi èra publicat un article de Joan Jaurés. Tornava aquí sus la lenga occitana que parlava correntament.