Sul lexic occitan e sa salvagarda : un article del Magazine del Conselh general d'Avairon (Genièr-Febrièr de 2015 - Pagina 17).

Patrimònis - La salvagarda del patrimòni material mobiliza las energias d’un fum de benevòls e la generositat de mecènas. Lo trabalh manca pas ça que la e lo trabalh fach per de particulièrs, d’associacions, coma Salvagarda de Roergue, o de collectivitats deu èsser reconegut e valorizat. Caldriá tanben trapar lo bon biais de valorizar la salvagarda del patrimòni lingüistic.

En Roergue, avèm benlèu cent cinquanta mots de la lenga occitana pel patrimòni bastit que son presents a de centenats d’exemplaris dins los noms dels luòcs.

  • Pel bastit del sacrat, avèm : orador/oratòri, crotz, capèla, glèisa, abadiá, previnquièiras, apendariá...
  • Pel bastit militari, avèm : sala, garda, ròca, pèira, mòta, fòrt, cailar, castèl, castèlnòu...
  • Pel bastit gropat : bastida, vialar, vila, salvetat, mas, gitats, lòtja...
  • Pels ponts e camins : pont/pònt, planca/planqueta, vial, camin, calada, carrièira...
  • Per l’ostal e la bòria : ostal, potz, abeurador, lavador, bòria, escura, fenial...

Seriá plan que los particulièrs e las collectivitats que meton en plaça los panèus de senhalizacion agèsson l’idèa de metre, a costat de la forma francizada, la forma occitana. Per aquò far, pòdon èsser ajudats pel servici Institut occitan d’Avairon – Al canton. E perqué pas un prèmi departamental ?


Edicion occitana : la situacion en 1979

Un molon de libres

En 1979 la revista Aicí e ara publicava un article de l'editor Jòrdi Blanc sus l'edicion occitana.

Extrach del 'Lo fiu de l'uòu' de Robèrt Lafont

Dins lo conte Lo fiu de l'uòu publicat en 2001 per Atlantica, Robèrt Lafont s'arrèsta dins sa narracion a Besièrs en 1209 del temps de la crosada e del grand masèl. Extrach.

Los Païses Baltics son desconectats dels malhums electrics rus e bielorús

Electricitat, pilònes

Lo dimenge 9 de febrièr de 2025 son estats desconectats dels malhums electrics rus e bielorús los tres Estats Baltics, Estònia, Letònia e Lituània.

Max Roqueta e Dante Alighieri

Dante Alighieri

Lo tèxt çai-jos es extrach de la plaqueta de presentacion de la mòstra : Max Roqueta, la libertat de l’imaginari, que se debanèt en 2014 e 2015 a Montpelhièr.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.