Sul lexic occitan e sa salvagarda : un article del Magazine del Conselh general d'Avairon (Genièr-Febrièr de 2015 - Pagina 17).

Patrimònis - La salvagarda del patrimòni material mobiliza las energias d’un fum de benevòls e la generositat de mecènas. Lo trabalh manca pas ça que la e lo trabalh fach per de particulièrs, d’associacions, coma Salvagarda de Roergue, o de collectivitats deu èsser reconegut e valorizat. Caldriá tanben trapar lo bon biais de valorizar la salvagarda del patrimòni lingüistic.

En Roergue, avèm benlèu cent cinquanta mots de la lenga occitana pel patrimòni bastit que son presents a de centenats d’exemplaris dins los noms dels luòcs.

  • Pel bastit del sacrat, avèm : orador/oratòri, crotz, capèla, glèisa, abadiá, previnquièiras, apendariá...
  • Pel bastit militari, avèm : sala, garda, ròca, pèira, mòta, fòrt, cailar, castèl, castèlnòu...
  • Pel bastit gropat : bastida, vialar, vila, salvetat, mas, gitats, lòtja...
  • Pels ponts e camins : pont/pònt, planca/planqueta, vial, camin, calada, carrièira...
  • Per l’ostal e la bòria : ostal, potz, abeurador, lavador, bòria, escura, fenial...

Seriá plan que los particulièrs e las collectivitats que meton en plaça los panèus de senhalizacion agèsson l’idèa de metre, a costat de la forma francizada, la forma occitana. Per aquò far, pòdon èsser ajudats pel servici Institut occitan d’Avairon – Al canton. E perqué pas un prèmi departamental ?


Critica del libre de Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

Joan-Maria Petit e Pèire Francés : 'Bestiari, aubres, vinhas'

En 1979 la revista Aicí e ara publicava una critica de Maria-Clara Viguièr del libre Bestiari, aubres, vinhas.

Friedrich Engels e la nacionalitat del Sud de França (1848)

Friderich Engels

En 1848 dins la revista Neue Rheinische Zeitung n° 93, Friedrich Engels considerava la nacionalitat del Sud de França.

Lo collectiu 'Per que viscan las nòstras lengas' escriu al Primièr Ministre

Pour que vivent nos langues

Lo collectiu Per que viscan las nòstras lengas mandèt al Primièr Ministre francés lo 2 de mai de 2025 una letra per lo questionar sus la plaça de las lengas minorizadas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

Agricultura : per estalviar l'aiga, lo palhatge

Palhatge dins un òrt

Aurelian Chaire dins l'enscastre de sos estudis en agricultura anèt trabalhar en Casamança. Dins l'edicion del 11 al 17 d'abril de 2014 del jornal La Setmana, presentava la tecnica del palhage.

Sul libre 'Poesia catalana del sègle XX' - Robèrt Lafont - 1965

poesia

En 1963 sortissiá lo libre Poesia catalana del sègle XX. Robèrt Lafont ne faguèt la critica dins la revista Letras d'òc.