Lo president francés que prendrà lo 1èr de genièr de 2022 la presidéncia del Conselh de l'Union Europèa per siès meses, presentèt lo dijòus 9 de decembre en conferéncia de premsas sas prioritats per aquel mandat.

Aquesta intervencion foguèt per Emmanuel Macron l'escasença de tornar afortir son sosten a la bastisson d'una Union Europèa mai poderosa al còp al nivèl politic, social e economic. Afirmèt primièr que per el l'unitat europèa exigissiá « mas d'eficacitat, mai d'afirmacion, mai d'autonomia, mai d'independéncia ».

Après la presentacion per Clément Beaune de la devisa qu'acompanharà la presidéncia : Relance, puissance et appartenance, lo president afortiguèt que voliá passar « d'una Euròpa de cooperacion a l'interior de las nòstras frontièras a una Euròpa poderosa dins lo mond, del tot sobeirana, liure de sas causidas e mèstra de son destin ».

Vòl notadament reformar l'espaci Shengen amb la volontat de poder pilotar politicament aquel espaci e de crear un mecanisme de sosten d'urgéncia a las frontièras en cas de crisi. Los Estats concernits devon segon el poder comptar sus Frontex, l'agéncia comuna dedicada a aquò, mas tanben suls autres estats de l'Union. Desira tanben veire se bastir una defensa europèa.

Anoncièt tanben sa volontat d'organizar al mes de febrièr de 2021 un somet entre l'Union Africana e l'Union Europèa. Prevei demai d'organizar una conferéncia suls Balkans en junh, region traversada segon el « per de nòvas tensions ».

Al nivèl economic prevei d'organizar un somet europèu en França al mes de març al torn de la creissença. Al nivèl del budgèt de l'Union considèra que lo quadre budgetari deu èsser tornarmai pensat e que « devon èsser definidas de règlas que solas permeton la convergéncia » de las economias dels membres de l'Union.

Al nivèl ecologic pensa que l'Union deu aver « d'exigéncias environamentalas e socialas » dins sos accòrds comercials. Pel numeric considèra que deu pas dependre de la lei dels autres mas definir la siá. Fasent allusion al poder demasiat d'entrepresas privadas que monopolizan de mercats ligats a las nòvas tecnologias.

Al nivèl cultural, contra los revisionismes, afirmèt son desir de veire debutar « un grand trabalh sus l'istòria d'Euròpa ». Lo president propausèt tanben d'organizar un service civic europèu d'una durada de siès meses pels joves de mens de 25 ans.