Après la decision de la societat HTT de s'installar a Tolosa per desvolopar un sistèma de transportacion iperlop, es lo grop canadian TransPod que manifèsta son interés per la region Occitània.

Son basats carrièra dels Briquetiers a Blanhac, al còr de l'Aerospace Valley, d'aquí desvolopan lors projèctes per la region.

Exactament la societat, segon los dires de son cofondator Sébastien Gendron publicats pel jornal La Dépêche (13/09/17), projècta una ligason entre las vilas de Montpelhièr e de Tolosa. Calriá alara vint minutas per anar de l'una a l'autra a 1 200 km/h.

Pel moment, en setembre de 2017, ne son a definir sa factibilitat. An pres contact amb la region e lo ministèri dels transpòrts.

Un tal projècte, segon los dire de Sénher Gendron, podriá abotir al torn de 2022 un còp las constrenchas tecnicas e administrativas levadas.

En Canadà, modestament, ne son a assajar de bastir una pista d'ensag de 4 a 10 km de long a Calgary.


Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Totèm : lo grapaud de Baçan

Grapaud de Baçan

En 2017 sortiguèt la revista Los rocaires numèro 2, presentava qualques totèms occitans.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Mission Artemis 1 : partença lo 27 de setembre ?

SLS 2022 Artemis 1

La fusada de la primièra mission Artemis deviá partir lo 29 d'agost de 2022. Lo descolatge es estat reportat al 3 de setembre per èsser un còp de mai anullat per de rasons tecnicas.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Quin tipe d'estacion espaciala per deman ?

L'estacion d'Axiom Space

La fin de l'ISS s'apròcha. Sa construccion debutèt en 1998 e dempuèi fonciona sens relambi. La siá fin es pr'aquò programada pel decenni que ven. Un primièr programa de desorbitacion es estat presentat en 2022. Prevei la destrucion dels moduls per 2031.