Dempuèi la fin de l'esplechacion del Concorde per la companhiá aeriana Air France cap d'avion civil en 2018 pòt pas viatjar a una velocitat superiora a la del son. Qualques constructors son a assajar de tornar aviudar aquel mejan de transpòrt.

La societat Boom prevei de far Londre-Nòva Yòrk en 3h15 a Mach 2,2. Spike Aerospace trabalha tanben sus d'avions supersonics.

Mas un dels actors essencials de la recèrca dins aquel domèni, la NASA, es tanben dins la corsa e prepara amb l'ajuda de Lockheed Martin la construcion d'un avion supersonic d'ensag, lo LBFD per Low-Boom Flight Demonstrator.

L'aprelh long de mai de 28 mètres serà utilizat per testar las tecnologias necitas per limitar lo bang sonòr que caracteriza aquel tipe d'avion. Aquel bang representa una empacha per l'utilizacion commerciala civila d'un aeornef de transpòrt.

Lo primièr vòl es previst per 2021. Lo LBFD deuriá anar a Mach 1,4 a una altituda d'environ 16 000 mètres.


Lo bon vestit per la Luna

Spacesuit Axiom Space

Al mes d'octobre de 2024 la societat Axiom Space desvelèt la combinason espaciala que serà emplegada pels astronautas de la NASA per la mission lunara Artemis III.

Veituras autonòmas : Stellantis melhora sa tecnologia

STLA AutoDrive Stellantis

Lo constructor d'automobilas Stellantis, que possedís las marcas Peugeot e Citroën, prevei de propausar plan lèu de modèls a conducha autonòma de nivèl 3.

Loís Alibèrt : Renaissença catalana e Renaissença occitana (1933)

Loís Alibèrt e Pompeu Fabra en 1933

Un tèxt de Loís Alibert publicat dins la revista Oc numèro 10-11 de 1933.

Cristian Rapin : Louis XIV en Occitània

Louis XIV en costume de sacre, Hyacinthe Rigaud, 1701, detalh

Dins la revista Lo Lugarn numèro 94, Cristian Rapin presentava lo libre d'Hubert Delpont Parade pour une infante.

Las batariás de las veituras electricas auràn un passapòrt

Batariá Z.E. 50, Renault, LG Chem

Las futuras batariás automobilas seràn dotadas d'un passapòrt. L'objectiu essent de documentar la vida d'aqueles elements dins lo temps.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

En 2022 la Megane Renault serà disponible en version electrica

Megane E-Tech

A la fin del mes de decembre de 2021 lo constructor Renault desvelèt los prèses de la Megane electrica que se pòt ja comandar. Dicha E-Tech serà disponibla en concession tre la prima de 2022.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.