L'ERO
L'ERO tal qu'imaginat per son conceptor © Airbus

Lo veïcul que tornarà los escapolons del sòl marcian serà concebut e fabricat a Tolosa

La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.

La societat serà responsabla de la concepcion e de la realizacion del çò dich ERO (Earth Return Orbiter) dins l'encastres de la mission MSR (Mars Sample Return) bailejada per l'ESA e la NASA.

L'anóncia es estada facha lo 14 d'octobre de 2020. L'astronau sarà fabricada a Tolosa.

Lo robòt que permetrà d'amassar las ròcas serà el tanben concebut e fabricat per Airbus a per nom SFR (Sample Fetch Rover).

La mission Mars Sample Return de cinc ans deu debutar en 2026. La fusada emplegada pel mandadís serà una Ariane 6.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Qualques reflexions de Florian Vernet sus la lenga occitana

Occitan estandard - Vernet

Dins lo present article, paregut en 2016, Florian Vernet presentava sas reflexions sus la situacion de la lenga occitana.

Sul libre 'Composition Française' de Mona Ozouf

Après la sortida del libre de Mona Ozouf Composition Française Joan-Guilhem Roqueta ne fasiá la critica.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Isar Aerospace desrevelha lo sector espacial europèu

Spectrum, Isar Aerospace

Fondada en 2018 per d'estudiants de l'universitat tecnica de Munich en alemanha, la societat Isar Aerospace desvolopa de minifusadas.

SpaceX : ensag de la Super Heavy

La Super Heavy abans son explausion le 20 de març de 2023

Lo dijòus 20 de març de 2023 la societat estatsunidenca SpaceX ensagèt pel primièr còp sa fusada Super Heavy prevista per mandar sos Starships dins l'espaci.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.