L'ERO
L'ERO tal qu'imaginat per son conceptor © Airbus

Lo veïcul que tornarà los escapolons del sòl marcian serà concebut e fabricat a Tolosa

La societat Airbus es estada causida per L'ESA (European Space Agency) per tornar menar sus Tèrra d'escapolons del sòl marcian.

La societat serà responsabla de la concepcion e de la realizacion del çò dich ERO (Earth Return Orbiter) dins l'encastres de la mission MSR (Mars Sample Return) bailejada per l'ESA e la NASA.

L'anóncia es estada facha lo 14 d'octobre de 2020. L'astronau sarà fabricada a Tolosa.

Lo robòt que permetrà d'amassar las ròcas serà el tanben concebut e fabricat per Airbus a per nom SFR (Sample Fetch Rover).

La mission Mars Sample Return de cinc ans deu debutar en 2026. La fusada emplegada pel mandadís serà una Ariane 6.


Automobila : la R5 es disponibla... tornarmai

Renault 5 E-Tech

La nòva R5 del constructor d'automobilas Renault est tornarmai disponibla e es electrica. Nommada Renault 5 E-Tech Electric se pòt comandar dempuèi lo mes de mai de 2024.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Vidèo : G. Couffignal sus 'La Santa Estela del centenari'

Couffignal

Conferéncia de G. Couffignal sus La Santa Estela del centenari.

Prefaci de Frederic Mistral a 'La pauriho' de Valèri Bernard (1899)

paurilha

En 1899 sortissiá a Marselha lo libre La pauriho de Valèri Bernard amb un prefaci de Frederic Mistral.

Automobila : lo novèl Scenic de Renault es electric

Lo Scenic E-Tech, produsit dempuèi 2024

Lo constructor d'automobila Renault desvelèt a la fin de 2023 sos projèctes pel Scenic.

Espaci : lo programa Artemis de la NASA

Mission Artemis Luna Astronautas

Lo programa Artemis a per ambicion d'establir una preséncia umana perena sus l'orbita e sul sòl de la Luna.

Arianespace signa lo mai important contracte de tota son istòria

Illustaracion Ariane 6

Lo dimars 5 d'abril de 2022 lo president executiu d'Arianespace, Stéphane Israël, anoncièt que son grop veniá de signar « lo contracte mai important de tota l'istòria d'Ariane ».

Energia : recòrd pel tokamak WEST del CEA

Tokamak WEST CEA

Lo 12 de febrièr de 2025 un plasma es estat mantengut pendent un pauc mai de 22 minutas, 1337 segondas exactament, dins lo tokamak WEST. Establissent un novèl recòrd.