robonaut2La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.

Por poder efectuar aquelas tacas son estats concebuts per poder amanar los objectes, de la meteissa faiçon que los òmes en utilizant lo meteis espaci de trabalh e los meteisses otisses. Una tala concepcion aumenta lor efficacitat e rend lo desvolopament de robòts espacializat inutil. Son de robòt tronc, plaçats sus de pedestrals, possedisson pas de cambas, pòdon ventualament subremontar de pichon carris coma le Centaur-2.

Lo primièr Robonaut es estat mandat, via Discovery, sus l'ISS dins l'encastre de la mission STS-133 lo 24/02/2011. Deu servir a manipular d'otisses dusca ara manejats per d'umans amb per objectiu de mermar la carga de trabalh dels astronautas dins l'espaci, ganhar en precisions sus d'unes tascas e limitar los risques pels umans - [ligam]


Primièr vòl capitat per Ariane 6 en configuracion 64

Ariane 64 febrièr de 2026

Lo 12 de febrièr de 2026 se debanèt lo primièr vòl de la fusada europèa Ariane 6 en configuracion Ariane 64 : quatre boosters èran presents pel descolatge.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Nòva : 'Lo cinc de junh' d'Ives Roqueta

Estiu

Dins la revista Letras d'òc numèro 1, de 1965, Ives Roqueta publicava lo tèxt : Lo cinc de junh.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

L'agrandiment de la centrala electrica nucleara de Penly debuta

Projècte Penly EDF

Lo dijòus 12 de març de 2026 lo president de la republica francesa èra en Normandia a Penly per actar oficialament la debuta de la construccion dels novèls reactors de la centrala electrica nucleara.

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Defensa : Thales presenta SkyDefender

SkyDefender, Thales, 2026

La societat Thales presentèt en març de 2026 son sistèma de proteccion contra las amenaças aeriana : SkyDefender.