robonaut2La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.

Por poder efectuar aquelas tacas son estats concebuts per poder amanar los objectes, de la meteissa faiçon que los òmes en utilizant lo meteis espaci de trabalh e los meteisses otisses. Una tala concepcion aumenta lor efficacitat e rend lo desvolopament de robòts espacializat inutil. Son de robòt tronc, plaçats sus de pedestrals, possedisson pas de cambas, pòdon ventualament subremontar de pichon carris coma le Centaur-2.

Lo primièr Robonaut es estat mandat, via Discovery, sus l'ISS dins l'encastre de la mission STS-133 lo 24/02/2011. Deu servir a manipular d'otisses dusca ara manejats per d'umans amb per objectiu de mermar la carga de trabalh dels astronautas dins l'espaci, ganhar en precisions sus d'unes tascas e limitar los risques pels umans - [ligam]


Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Helion Energy, actor privat en fusion nucleara

Prototipe Polaris

La produccion d'electricitat mercés a la fusion de l'idrogèn es una de las solucions que permetràn deman d'aver denergia a un mendre còst e en quantitat.

Sèrgi Gairal sus Cantalausa

Cantalausa

Après la mòrt de Cantalausa en 2006 Sèrgi Gairal que lo coneissiá plan publicava dins lo jornal La Setmana un omenatge.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

MaiaSpace s'aprèsta per son primièr vòl

Maia 2025

MaiaSpace signèt lo 15 de genièr de 2026 un acòrd amb Eutelsat que desvolopa la flòta de satellits OneWeb. MaiaSpace metrà en orbita una part dels futurs satellits. Al nivèl comercial l'acòrd dona a MaiaSpace de visibilitat fins a 2030.

Las missions de venir d'AstroForge

DeepSpace-2

La societat AstroForge, segon son president Robyn Ringuette, prevei de tornar menar sus Tèrra de material minat dins l'espaci abans 2030.

L'estacion espaciala lunara es en construccion

HALO, The Lunar Gateway

Thales Alenia Space desvelet en febrièr de 2025 los primièrs imatges del modul HALO de la futura estacion lunara.

Michelin torna inventar lo pneu

L'Uptis de Michelin

L'industrial Michelin desvolopa dempuèi qualques ans un pneu sens aire comprimit : Uptis.