robonaut2La NASA e General Motors an desvolopats ensems una nòva generacion de robòts umanoïds : los Robonaut-2. An per foncion d'ajudar los trabalhadors dins las tacas fisicament pesugas, repetitivas o dangièrosas.

Por poder efectuar aquelas tacas son estats concebuts per poder amanar los objectes, de la meteissa faiçon que los òmes en utilizant lo meteis espaci de trabalh e los meteisses otisses. Una tala concepcion aumenta lor efficacitat e rend lo desvolopament de robòts espacializat inutil. Son de robòt tronc, plaçats sus de pedestrals, possedisson pas de cambas, pòdon ventualament subremontar de pichon carris coma le Centaur-2.

Lo primièr Robonaut es estat mandat, via Discovery, sus l'ISS dins l'encastre de la mission STS-133 lo 24/02/2011. Deu servir a manipular d'otisses dusca ara manejats per d'umans amb per objectiu de mermar la carga de trabalh dels astronautas dins l'espaci, ganhar en precisions sus d'unes tascas e limitar los risques pels umans - [ligam]


GenF : actor europèu en fusion

GenF

Thales, leader mondial dels lasers de granda poténcia, inaugurèt lo dijòus 15 de mai de 2025 a Le Barp (Bordèu), la societat GenF.

Safran certifica son motor per avion electric

ENGINeUS™ 100, Safran

Pel primièr còp dins l'istòria un motor d'avion electric ven d'èsser certificat. Son conceptor es europèu : Safran.

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire'

Jòrdi Labouysse : 'Occitània, Moments d'histoire', 2023

Lo libre Occitània, Moments d'histoire de Jòrdi Labouysse publicat a la prima de 2023, recampa d'articles publicats entre 1980 e 2010 ligats a l'istòria dels païses occitans.

Nòva : 'La lutz e l'ombra' de Valèri Bernard

Johann Heinrich Füssli 'La cachavièlha'

En 1938 dos ans après sa mòrt sortissiá lo recuèlh de nòvas La feruno de Valèri Bernard.

Energia : un malhum per l'idrogèn en Euròpa del nòrd

Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC)

Es en projècte la creacion d'un malhum de transpòrt d'idrogèn entre Alemanha e Finlàndia : lo Nordic-Baltic Hydrogen Corridor (NBHC).

Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

Espaci : Orbit Fab desvolopa d'estacions de recarga en orbita bassa

RAFTI

La societat Orbit Fab posquèt levar en 2023, un pauc mai de 30 milions de dolars per desvolopar de solucions de recarga en carburant pels satellits en orbita bassa.

Thales Alenia Space desvolopa una capsula

Capsula Thales Alenia Space

Al mes de mai de 2024, la societat Thales Alenia Space comunicava sus sa signatura amb L'ESA (European Space Agency) d'un contracte per fin de desvolopar una capsula espaciala.