D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.

Tau Ceti segon los cercaires es gaireben identic al solelh nòstre. Los cinc planetas serián de dos a siès còp mai grands que la Tèrra e un d'el seriá dins la "zòna abitabla*".

La luminositat de l'estela Tau Ceti e sa relativa proximitat debrián permetre d'obténer dins un avenir pròche maitas informacions sus la natura exacta (composicion, atmosfèra) dels còrses detectats.

Los primièrs exoplanetas son estats descobèrt a la debuta de las annadas 90. Mai de 800 son ara registrats.

19/12/2012

Nòtas :

* Zòna abitabla : tanben coneguda jol nom de "Goldilocks zone" es la zòna orbitala al torn d'una estela, ont es teoricament possible per un planeta amb una atmosfèra adeqüata de manténer en susfàcia d'aiga a l'estat liquid, e donc potencialament de permetre a la vida, tala que coneguda sus Tèrra, de se desvolopar.


Junh de 2023 : las vendas de veituras electricas despassan las dels diesèls dins l'Union Europèa

BMW i3

Segon las donadas de l'ACEA, l'Associacion dels Constructors Europèus d'Automobilas, las vendas de veituras electricas al mes de junh de 2023 despassèron las de las veituras equipadas d'un motor diesèl.

Euròpa : inauguracion de la primièra gigafabrica de batariás d'ACC

La fabrica ACC de Douvrin

Lo 30 de mai de 2023 la nòva societat, Automotive Cells Company (ACC), coentrepresa recentament creada pels grops Stellantis, TotalEnergies e Mercedes-Benz, inaugurava sa primièra gigafabrica de batariá a Douvrin, prèp de Lens.

Lo musèu Carnavalet

Musèu Carnavalet a París

Sul musèu Carnavalet a París, un article de Gui Matieu dins la revista parisenca Lo vira solelh numèro 51, tardor de 2016.

Sus la Cançon de Santa Fe

Letrina Cançon de Santa Fe

Un article de la revista La Cigalo Narbouneso (abril de 1927, pagina 49). Autor : P. Albarel. L'ortografia del tèxt es estada corregida.

Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Dissuasion nucleara francesa : missil M51

M51

Lo 12 de junh de 2020 lo sosmarin nuclear de la marina francesa Le Téméraire efectuèt amb succès la lançament d'un missil M51.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

The Exploration Company lèva de fonzes

L'astronau Nyx

La jove societat The Exploration Company (TEC) anoncièt a la debuta del mes de febrièr de 2023 que veniá de capitar de levar 40,5 milions d’èuros de fonzes per desvolopar sas activitats. Basada prèp de Bordèu, a Merinhac, e a Munich en Alemanha, la societat es estada creada en 2021.