D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.

Tau Ceti segon los cercaires es gaireben identic al solelh nòstre. Los cinc planetas serián de dos a siès còp mai grands que la Tèrra e un d'el seriá dins la "zòna abitabla*".

La luminositat de l'estela Tau Ceti e sa relativa proximitat debrián permetre d'obténer dins un avenir pròche maitas informacions sus la natura exacta (composicion, atmosfèra) dels còrses detectats.

Los primièrs exoplanetas son estats descobèrt a la debuta de las annadas 90. Mai de 800 son ara registrats.

19/12/2012

Nòtas :

* Zòna abitabla : tanben coneguda jol nom de "Goldilocks zone" es la zòna orbitala al torn d'una estela, ont es teoricament possible per un planeta amb una atmosfèra adeqüata de manténer en susfàcia d'aiga a l'estat liquid, e donc potencialament de permetre a la vida, tala que coneguda sus Tèrra, de se desvolopar.


Axiom Space far lo punt sul desvolopament de son estacion espaciala

Estacion Axiom Space

Axiom Space a la debuta de 2025 precisèt lo programa de desvolopament de son estacion espaciala privada. Preveson de rendre independent sos moduls tre 2028.

Capsula CST-100. Ont ne son ?

CST-100 Starliner

Boeing desvolopa dempuèi 2010 la capsula CST-100, veïcul de transpòrt entre la Tèrra e l'orbita bassa.

Pèire Cardenal : 'Vera vergena, Maria'

Detalh de l'òbra de Rafaèl La sacrada familha

Poèma de Pèire Cardenal : Vera vergena, Maria

Robèrt Lafont : Laus de Provença (2007)

Nimes

Dicha de Robèrt Lafont a l'ocasion de la remesa del Grand prèmi literari de Provença en 2007.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Las veituras seràn desenant equipadas de bóstias negras

Dempuèi lo primièr de mai de 2022 totes los veïculs produsits en Euròpa seràn equipats d'una bóstia negra, notadament las veituras.

Automobila : la veitura mai venduda en Euròpa en 2023 es electrica

Tesla Model Y

S'acaba lo temps ont los veïculs a propulsion termica èran la nòrma. Segon lo mèdia Automotive News Europe, en 2023 es la Tesla Model Y que seriá estada la mai venduda en Euròpa abans la Dacia Sandero.