D'analisas recentas sus de donadas en provenéncia del solelh Tau Ceti situat a aproximativament 12 annadas lutz de la Tèrra indican que cinc planetas podrián èsser en orbit al torn de l'estela. L'estudi serà publicada dins lo jornal Astronomy & Astrophysics.

Tau Ceti segon los cercaires es gaireben identic al solelh nòstre. Los cinc planetas serián de dos a siès còp mai grands que la Tèrra e un d'el seriá dins la "zòna abitabla*".

La luminositat de l'estela Tau Ceti e sa relativa proximitat debrián permetre d'obténer dins un avenir pròche maitas informacions sus la natura exacta (composicion, atmosfèra) dels còrses detectats.

Los primièrs exoplanetas son estats descobèrt a la debuta de las annadas 90. Mai de 800 son ara registrats.

19/12/2012

Nòtas :

* Zòna abitabla : tanben coneguda jol nom de "Goldilocks zone" es la zòna orbitala al torn d'una estela, ont es teoricament possible per un planeta amb una atmosfèra adeqüata de manténer en susfàcia d'aiga a l'estat liquid, e donc potencialament de permetre a la vida, tala que coneguda sus Tèrra, de se desvolopar.


Espaci : Starlab Space mandarà son estacion en orbita bassa mercés al Starship de SpaceX

L'estacion Starlab

Lo dimècre 31 de genièr de 2024, Starlab Space, entrepresa creada per Voyager Space e Airbus, anoncièt que son estacion espaciala a vocacion comerciala seriá mandada en orbita bassa per l'astronau Starship desvolopada per la societat SpaceX.

China manda dins l'espaci lo primièr element de sa futura estacion espaciala

Fusada chinesa lo 29/04/2021

Es estat mandat dins l'espaci lo 29 d'abril de 2021 lo primièr modul de la futura estacion espaciala chinesa.

Extrach de 'La quimèra' de Joan Bodon

La Quimèra

Debuta del libre de Joan Bodon, La Quimèra (Edicions de Roergue, 1989)

Pèire Lagarde sus Joan Bodon (1971)

Joan Bodon

En 1971 dins la revista Vida Nòstra Pèire Lagarde presentava Joan Bodon.

Aviacion : l'idrogèn, un energia d'avenir ?

Aeropòrt de Lion

Lo dimars 21 de setembre de 2021 lo constructor d'avion Airbus, l'especialista dels gases industrials Air Liquide e l'operator aeroportuari Vinci Airports an anonciats un partenariat per desvolopar l'usatge de l'idrogèn dins los aeropòrts.

Defensa : França ensaja son arma ipersonica

V-MAX junh de 2023

Lo diluns 26 de junh de 2023, França ensajèt al dessus d'Ocean Atlantic, son arma ipersonica.

Una se disent intelligéncia artificiala de mai

Deman las IA

A la fin del mes de genièr de 2025 las autoritats chinesas an desvelat una aplicacion emplegant d'algoritmes basats sus una çò dicha intelligéncia artificiala generativa. L'aplicacion a per nom DeepSeek.

Automobila : Mégane eVision

Renault eVision

Lo constructor automobila Renault presentèt en octobre de 2020 la Mégane eVision.