sabla-marsDecembre de 2012. Lo veïcul Curiosity ven d'acabar sa primièra analisa complèta d'escapolons del sòl marcian.

Per aquesta primièra analisa lo site Rocknest es estat causit. En aquel lòc lo sòl es compausat essencialament de sabla, un material que los otisses embarcats sus Curiosity pòdon aisidament palejar e manipular.

L'experiment confirmèt la capacitat dels apleches a menar las analisas segon la especificacions previstas.

Los otisses d'analisa SAM (Sample Analysis at Mars) e CheMin (Chemestry an Minerology) an detectats un ensemble complex de compausats quimics : aiga, sulfur e perclorat (ClO4-).

La quantitat d'aiga constatada èra mai importanta que çò previst.

Lo perclorat es un element reactiu. Un còp calfats, los escapolons formèron amb d'autres compausats de clorometan (CH3Cl) es aquesta molecula carbonada que los aparelhs an detectada.

Segon la NASA lo clòr es ben d'origina marsiana, mas lo compausat carbonat present que permetèt la produccion de clorometan es pas conegut, la siá provenença tanpauc, podriá èsser d'origina terrèstre - matèria residuala encara presenta dins la cambra, menada pel veïcul - podriá venir de l'espaci o enfin plan segur de Mars dins aquel cas podriá èsser non pas d'origina biologica mas geologica.

Cap de descobertas majora donc pel moment, qualques confimacions (preséncia de perclorata ja detectada per la mission NASA's Phoenix Lander), d'incertiuds e de questions.

La mission se perseguís vèrs lo site Gleneg e lo Mont Sharp, tòca de l'expedicion.

[Istoric de la mission] - Sorsa NASA - 03/12/2012 - [ligam]

[I a d'aiga liquida sus Mars] - 28/09/2015


Fusion termonucleara : nòva avançada en fusion inerciala al National Ignition Facility

National Ignition Facility

Al mes d'agost de 2021 lo National Ignition Facility (NIF) entitat restacada al laboratòri nacional Lawrence Livermore en Califòrnia comunicava sus sas avançadas en fusion dicha inerciala : venián d'obténer un rendament de 0,7.

Succès per la mission lunara IM-1 d'Intuitive Machines

Mission IM-1 febrièr de 2024

An capitat. Lo veïcul Odysseus de la societat Intuitive Machines se pausèt lo divendres 23 de febrièr de 2024 sus la Luna.

Robèrt Lafont : a prepaus de la mòrt del general de Gaulle

Glèisa Nòstra Dòna de París lo 12 de novembre de 1970

En 1970 morissiá lo general de Gaulle. Dins lo numèro 22 de la revista Viure, Robèrt Lafont tornava sus l'eveniment.

Conte : 'Lo meu ostal' de Joan Bodon

Plancat

Lo recuèlh Contes del meu ostal de Joan Bodon sortiguèt en 1951.

Missions Artemis : primièr vòl

La Luna

Diluns 29 d'agost de 2022 deviá partir per la Luna la primièra fusada del programa Artemis bailejat per la NASA. Lo lançament es estat reportat per de rasons tecnicas, es desenant previst pel dissabte 3 de setembre.

Iperlops : ont ne sèm ?

Lo Fluxjet de Transpod (2022)

Après la publicacion per Elon Musk en 2013 d'un document definissent lo concèpte d'iperlop, qualques entrepresas se son creadas per fins de desvolopar las tecnologias necitas.

Espaci : ArianeGroup desvoloparà una fusada reütilizabla

Themis ArianeGroup 2021

Lo diluns 6 de decembre de 2021 alara en desplaçament sul site ArianeGroup de Vernon en Normandia, lo ministre francés de l'economia, Bruno Le Maire, anoncièt que la societat anava desvolopar una fusada reütilizabla.

Mars : lo dròne Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl

Ingenuity lo 16/04/2021

Ingenuity reüssiguèt son primièr vòl marcian.